El dia a dia de la política catalana torna, a tota velocitat, a una carretera de revolts.

Catalunya és un país plural que s’autoexplica i s’entén a partir d’aquesta mateixa pluralitat en què caben independentistes, federalistes, autonomistes i unionistes. Un país que va mobilitzar milions de persones per a l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1-O d’ara fa cinc anys, el mateix país que va erigir Ciutadans en primera força en vots i en escons a les eleccions catalanes del desembre de 2017, encara que aquesta victòria no va fer perillar la majoria independentista al Parlament.

Des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut català, que desencadenaria la “desafecció emocional de Catalunya cap a Espanya”, segons paraules del 2007 del president català José Montilla, els darrers 15 anys d’actualitat política catalana han estat vertiginosos i gens exempts d’episodis més que qüestionables per part dels cossos de seguretat de l’Estat o la justícia espanyola. A propòsit del Primer d’Octubre i amb el vistiplau dels governs del PP de Mariano Rajoy –i un cert suport del PSOE–, activistes independentistes i polítics catalans han hagut de passar per la presó o emprendre el camí de l’exili. Aquesta judicialització del cas català, on els togats han volgut fer passar bou per bèstia grossa moltes iniciatives i accions a Catalunya, només ha servit per fer pujar amunt l’ascensor de greuges, perquè s’elevés del pis de “la desafecció sentimental” al pis de la desconnexió total, malgrat els intents del govern socialista de Pedro Sánchez de desescalar la tensió.

El conflicte català, doncs, continua. I aquesta Diada, després de dos anys de restriccions per la covid, centenars de milers de persones provinents d’arreu del país van sortir al carrer a Barcelona convocats per l’ANC i van reclamar accions decidides als polítics independentistes. El president Pere Aragonès no va anar a la manifestació, tampoc la majoria de líders d’ERC. Les picabaralles entre republicans i membres de Junts són el pa nostre de cada dia. L’ANC i Òmnium, tot i tenir estratègies divergents, estan decidides a mobilitzar les masses, de manera cívica i democràtica, a punt d’entrar en el període electoral de les properes municipals. Aquest 11-S, el dia a dia de la política catalana torna, a tota velocitat, a una carretera de revolts.