Ni el planeta ni el país ni la comarca es poden permetre el luxe d’una infraestructura que trinxa espais a protegir

El quart cinturó no aixeca cap i continua pel pedregar dels despatxos de Madrid. El darrer capítol d’aquesta autovia orbital que amenaça el Vallès Oriental l’està protagonitzant el Ministeri de Transició Ecològica. L’abril de 2018 va ser cridat a consultes pel Ministeri de Transports per tirar endavant el tram de l’autovia entre Terrassa i Granollers. Han passat quatre anys i res, de manera que els activistes de la Campanya contra el Quart Cinturó (CCQC) argumenten que el tràmit està caducat. No és la primera vegada que a l’Estat li caduca un procés administratiu per a la gran carretera entre Terrassa i Granollers. Va passar el mateix el 2006 i el 2012.

Pot ser un consol que els incompliments seculars de l’Estat amb les infraestructures vallesanes serveixin per replantejar les coses. O més aviat en aquest cas del quart cinturó per descartar-ho de totes totes. El projecte d’autovia entre Abrera i Mataró, passant per Terrassa i Granollers, es va idear als anys 60 del segle passat, temps del desarrollismo franquista. Ha plogut força des de llavors i, de fet, només s’han constatat bona part dels arguments dels crítics a l’obra, com els ecologistes i pagesos de la CCQC. Ni el planeta ni el país ni la comarca es poden permetre el luxe d’una infraestructura que trinxa espais a protegir ni insistir en una fórmula de transport entre comarques que només generarà més contaminació. En aquests temps d’emergència climàtica, fer un ús irresponsable dels pocs recursos agrícoles que queden al Vallès per escampar més asfalt només es pot qualificar de suïcida. Ara, doncs, que s’ha encallat un paper en un despatx, és l’hora de demanar gosadia al govern central i a la Generalitat perquè enviïn el quart cinturó a la paperera de la història.

Però acceptar que no cal escampar més quilòmetres de carretera no pot obviar que s’ha de donar resposta a les desenes de milers de persones que s’han de desplaçar cada dia a la segona corona de Barcelona. Cal, doncs, que tots els esforços s’encaminin cap la línia orbital ferroviària que vagi de Vilanova i la Geltrú a Mataró, passant per Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. Només més tren, que vol dir més transport públic, pot ajudar en la recuperació de l’harmonia mediambiental.