La Catalunya del segle XXI només serà forta si sap cuidar també els municipis més petits

L’aprovació de l’Estatut de Municipis Rurals per part del Parlament és, sens dubte, una fita històrica. Suposa una resposta esperada –i llargament reivindicada– als greuges que arrosseguen centenars de municipis petits i pot significar una nova manera d’entendre el país. Per primer cop, Catalunya es dota d’un marc normatiu específic per als pobles i viles amb menys de 2.000 habitants, tot reconeixent que no es pot legislar igual quan la realitat és desigual.

Al Vallès Oriental, vuit municipis (Campins, Figaró, Fogars, Gualba, Montseny, Tagamanent, Santa Maria de Martorelles i Vilalba) es beneficiaran d’aquest nou estatus. Alguns n’havien quedat fora en un primer esborrany per raons tècniques, però el sentit comú i el consens polític han fet possible la seva inclusió final. I és aquest consens un altre dels valors del procés. Ha semblat com si la polarització es fes fonedissa i el Parlament ha sabut posar-se d’acord per donar resposta a una necessitat estructural.

El nou estatut és una eina de país, malgrat que això soni grandiloqüent. Simplifica els tràmits administratius per a ajuntaments amb escassos recursos, crea un sistema de finançament propi vinculat als pressupostos, preveu incentius fiscals per facilitar el repoblament i planteja mesures que permetran als pobles tenir més capacitat de gestió i d’autonomia. A més, introdueix una distinció fonamental entre municipis rurals i municipis rurals d’especial atenció (com Campins, Fogars o Montseny), els que tenen menys de 500 habitants.

L’Estatut de Municipis Rurals, però, no serà cap vareta màgica que faci desaparèixer els problemes. Caldrà desplegar-lo amb intel·ligència i dotar-lo de recursos. Com adverteixen molts alcaldes, si no es trasllada en fets concrets, l’Estatut pot acabar convertint-se en paper mullat. En tot cas, ha obert una nova etapa per al país. Una etapa en què el progrés col·lectiu no pot ser sinònim de concentració urbana i en què l’equilibri territorial busca ser just. La Catalunya del segle XXI només serà forta si sap cuidar també els municipis més petits.