M’agradaria pensar que durant aquests sis mesos he estat capaç d’enamorar-te. Que has vist en l’'Okupa' quelcom diferent

Dimarts, 24 de juliol de 2018 Migdia Fa mig any que vaig començar aquest dietari, dit d’altra manera, fa mig any que mantinc un relació amb tu que em llegeixes. Segons afirmen alguns experts de l’enamorament, aquest estat d’excitació hormonal i neurobiològica té aproximadament aquesta data de caducitat. Després dona pas –o no– a l’amor, que ja forma part d’una altra pantalla, d’un altre nivell. M’agradaria pensar que durant aquests sis mesos he estat capaç d’enamorar-te. Que has vist en l’Okupa quelcom diferent. Que t’has emocionat llegint alguna de les entregues d’aquest dietari. Que fins i tot, potser, en arribar el divendres has pensat: “Ai, avui és el dia del Dietari de l’okupa de l’altell!”. Gràcies als que setmana rere setmana l’heu anat seguint. Gràcies també als que manteniu amb el dietari una relació esporàdica, un “aquí t’atrapo i aquí et llegeixo”, que té aquell punt transgressor i furtiu. Escric per seduir-vos des de la primera línia, per atreure la vostra atenció. Per mantenir-vos excitats durant tota la lectura, amb el ferm propòsit que no l’abandoneu fins a la darrera lletra. Aquest dietari és una carta d’amor a cadascun de vosaltres setmana rere setmana. Però, jo no us vaig pas enganyar, el primer dia ja us vaig confessar que “escric perquè m’estimin”. Dimecres, 25 de juliol de 2018 Vespre Estic horroritzada pels incendis de Grècia, de tanta mort i destrucció. I em resulta impossible no posar-me en el lloc d’aquells que fugen de casa deixant-ho tot per salvar la vida. De ben petita que he donat un significat particular a les coses. No guardo qualsevol rampoina. Tots els tresors que acumulo tenen per a mi un sentit especial, malgrat que són d’allò més variat i inútil; aquesta és en bona part la seva gràcia. Guardo totes les cartes dels meus amics, al costat d’una rosa feta amb paper platejat de tabac; agendes antigues fan companyia a unes flors seques; escrits del meu avi Josep amb fotografies de primers del segle XX de gent que no sé qui són; un vestit sense esquena de fa mil anys i unes ales de papallona seques; els diaris de quan era una adolescent i una col·lecció de mussols que ja no surt de la capsa... I moltes fotos, moltíssimes, àlbums i àlbums plens de retalls de memòria. Caixes atapeïdes d’apunts d’escriptura i arxius apilats al disc dur de l’ordinador. Tot això també soc jo, aquella nena despistada de la bata tacada de tinta, enamorada de la seva bicicleta, incapaç de parar quieta un minut i de callar mig segon. Dissabte, 28 de juliol de 2018 Migdia El president Puigdemont ha tornat a Bèlgica després de quatre mesos. La imatge que s’ha donat al món des de Waterloo ens acosta una mica més a la República catalana, n’estic absolutament segura. Junts farem d’aquest somni una realitat! Nit Tothom està pendent d’aquesta lluna de sang, l’eclipsi lunar més llarg del segle. A Betren, Vall d’Aran, el cel està ennuvolat i no es veurà, però us regalo una cançó per abans, durant o després d’aquest eclipsi tan esperat Vola’m a sa lluna, del menorquí Cris Juanico. Brindem amb una copeta de cava quasi glaçat, per totes les històries que ha inspirat la lluna, pels llops, homes i dones llop i també per les nostres estimades llegendes. Com “Els pescallunes de Gualba” recollida en el llibre de Llegendes del Montseny d’en Martí Boada. Alerta no us passi com als protagonistes d’aquest relat i amb un afany de caçar la lluna estigueu tota la nit intentant capturar-la amb un cistell de dins d’un abeurador. Diumenge, 24 de juliol de 2018 Vespre Aquest diumenge ha tingut lloc la 25a edició la cursa Aran per sa Lengua a la Vall d’Aran per reivindicar l’ús social de l’aranès. Segons dades de l’Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana del 2016, el nombre de persones que escriu i llegeix en aquesta llengua creix, però el nombre de parlants ha disminuït un 20% en els últims 10 anys. No hem d’oblidar que el mes de febrer passat el Tribunal Constitucional va anul·lar la llei del 2010 en què el Parlament atorgava la consideració de preferent a l’ús de l’occità. Treballem conjuntament per no silenciar cap llengua. No hi ha llengües de primera i llengües de segona. I recordem Ovidi Montllor amb aquella reflexió tan encertada: “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense.”

M’agradaria pensar que durant aquests sis mesos he estat capaç d’enamorar-te. Que has vist en l’'Okupa' quelcom diferent

El repte és seduir-vos i mantenir-vos excitats perquè no abandoneu la lectura