Que ningú no quedi enrere també és un repte d’avui

Les escoles tornen a obrir portes aquest dilluns després de tres setmanes de parèntesi per Nadal. La represa de l’activitat docent arriba embolcallada d’un debat, especialment viu durant els últims dies, sobre si caldria endarrerir l’inici de les classes per l’amenaça de la Covid-19. De fet, com a mesura preventiva, la reobertura de les aules ja es va posposar tres dies, de divendres a aquest dilluns, per guanyar temps per veure l’efecte Nadal sobre els positius. El Departament d’Educació, però, sosté que l’escola és segura i que, per tant, amb l’aplicació dels protocols de seguretat, pot reiniciar-se el curs. Directors de centres escolars i famílies també són d’aquesta opinió. No així el sindicat USTEC-STES, que exigeix més mesures.

Acceptant la complexitat del moment, i la necessitat de prendre mesures per evitar que la pandèmia es torni a desbocar, cal no perdre de vista que l’educació és un dret i l’escola, en una lògica de llarg termini, un instrument d’avenç social. Per això, com ja s’ha defensat en altres ocasions des d’aquesta tribuna, davant la cruïlla de l’arrencada del segon trimestre és natural prendre la direcció de la normalitat. I la normalitat, en aquest cas, és la presencialitat. Durant aquest primer trimestre, s’ha demostrat, si més no als centres del Vallès Oriental, que l’escola no actua pas de motor de contagi.

Els plans de contingència per convertir les escoles en espais segurs és bo que estiguin permanentment en qüestió per actualitzar-los i millorar-los –segurament cal fer més tests als docents– en la mesura del possible, però el confinament selectiu de grups quan es detecta un positiu ha estat un dic de contenció del virus. L’escola ha actuat més de fre que d’agent de propagació. I, per tant, amb les mesures de prevenció ja interioritzades –mascareta, higiene de mans, ventilació d’espais o grups estancs– s’ha de poder recuperar l’activitat.

Pel valor pedagògic de l’escola, pel vincle emocional de l’alumnat i per la necessitat de garantir el dret a l’aprenentatge de tothom. Que ningú no quedi enrere també és un repte d’avui.