El retorn de Rovira i la negociació pel nou govern
Marta Rovira va poder tornar divendres a Catalunya després de més de sis anys d’exili a Suïssa. El 23 de març de 2018, la vigatana va decidir iniciar un camí incert a més de 1.000 quilòmetres de distància, conscient que l’alternativa, posar-se en mans de la justícia espanyola que la investigava per l’organització de l’1-O, l’hauria portat, com a altres líders polítics, a la presó. A Suïssa, Rovira ha pogut estar al costat de la seva parella i la seva filla, que durant aquests anys s’han hagut d’adaptar a una nova vida lluny de la família i els amics. Per a tots ha estat una experiència dura. En aquests més de sis anys, la filla s’ha fet gran i ja s’ha convertit en adolescent, i la parella ha hagut de recomençar la vida laboral. Les malalties dels familiars propers –veient, a més, com altres polítics perdien algunes de les persones més properes sense poder-se’n acomiadar– són alguns dels pitjors moments que es passen quan s’està lluny i sense possibilitat d’estar al seu costat.
La llei d’amnistia i la decisió del jutge García-Castellón d’arxivar la causa per terrorisme del cas Tsunami Democràtic per un error en la instrucció han obert la porta per al retorn de Marta Rovira d’un dia per l’altre. Encara secretària general d’ERC, torna en un moment clau de la política catalana i del seu partit. O investidura o repetició d’eleccions. Rovira està negociant alhora amb el PSC i Junts la investidura de Salvador Illa o de Carles Puigdemont, malgrat que l’opció d’aquest últim sembla molt difícil, ja que caldria que els socialistes s’hi avinguessin, i ja han dit que no ho faran. Tot està obert.
Fa pocs dies, des d’ERC es filtrava que les negociacions amb el PSC avançaven a bon ritme. Però tant divendres a Cantallops com dissabte a Vic, Rovira va insistir que tornava per acabar el que van començar i per unir el moviment independentista. I la situació que viu el partit, amb una lluita interna entre roviristes i junqueristes, tampoc no ajuda gaire a preveure la decisió final. L’important avui, però, és saber que s’ha resolt una situació anòmala i Rovira pot, si així ho vol, liderar les negociacions des de casa seva, a Catalunya.