El riu Besòs ha salvat els mobles després del gran foc
El gran incendi que va cremar una illa de naus a un polígon de Montornès el 18 de març ha tingut una afectació limitada al riu Besòs. Encara ben fresc a la memòria el desastre ecològic del desembre de 2019 que va originar el gran foc a l’empresa Ditecsa, també a Montornès, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) assegura que, en aquesta ocasió, la fuita de contaminants ha estat un episodi aïllat i molt localitzat. Les anàlisis han concretat l’àrea afectada: el tram final del riu Congost i el primer tram del Besòs, després de l’aiguabarreig amb el Mogent. Que el riu hagi salvat els mobles no vol dir que hagi estat una anècdota per a la seva fauna. Els productes químics que van córrer mentre s’extingia el gran incendi han significat la mort d’uns 600 peixos (carpes sobretot, però també bagres, barbs i alguna anguila), la majoria d’ells al tram baix del riu, entre Montcada i Santa Coloma.
El Besòs se n’ha sortit de l’abocament de substàncies com acetones, acetat de metil i acetat de propil gràcies a les pluges del cap de setmana, que van fer créixer el cabal del riu i van ajudar a la seva dissolució. Hi han contribuït, doncs, les condicions meteorològiques d’una primavera humida després d’un dels hiverns més secs en dècades. El cas és que no es pot anar confiant en el cel per salvaguardar un ecosistema tan fràgil i en reconstrucció com són els rius i rieres del Vallès Oriental. Per això justament és tan important el criteri del Consorci Besòs Tordera (CBT) de construir tancs de tempesta que recollirien aigües contaminades en cas d’accident i evitarien que arribessin a l’ecosistema. Igualment, aquests dipòsits subterranis serien útils en cas de tempestes fortes per evitar l’aigua que sobreïx cap els rius quan se supera la capacitat de les depuradores. El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya de l’ACA –que està en exposició pública– preveu inversions d’aquesta mena per valor de 63 milions d’euros, però l’ACA apunta també que és “una competència municipal”, un avís que en clau municipalista dol per tots els esforços que s’han fet des dels ajuntaments des de fa dècades perquè els seus rius deixessin de ser clavegueres a cel obert.