El sector del llibre, davant el Sant Jordi més estrany
El Sant Jordi d’aquest 2020, en plena crisi del coronavirus, serà el més estrany que mai s’hagi celebrat. Una de les essències de la festa, que és el fet de compartir-la als carrers i places, ha quedat anul·lada. Sant Jordi va més enllà d’un intercanvi de llibres i roses: és potser la festa més compartida que se celebra a Catalunya al cap de l’any perquè implica gent de totes les edats i condicions que es troben als espais públics al voltant dels llibres i, en general, d’uns valors compartits de civilitat i cultura.
Per a alguns sectors de la cultura (escriptors, editors, distribuïdors i llibreters), Sant Jordi és també un moment importantíssim per a la seva viabilitat econòmica. D’aquesta festa, se’n pot viure durant una bona colla de mesos. El cop que representa no poder celebrar-la és enorme, i davant d’això s’estan posant en marxa iniciatives que puguin, si més no, alleugerir-ne les conseqüències. La venda en línia de llibres, amb la distribució immediata o diferida en el temps, s’ha organitzat ràpidament a través d’iniciatives individuals o col·lectives, com Llibreries Obertes, on ara Òmnium Cultural ha abocat tot el seu potencial. Aquesta crisi ha fet veure la necessitat de crear algunes estructures compartides i d’actuar de forma col·laborativa, en un àmbit en què sovint parlem de microempreses o d’autònoms.
Tot això pot servir per sortir del pas i fer front a les despeses més urgents, a l’espera d’aquest Sant Jordi en diferit que la Cambra del Llibre ha fixat inicialment per al proper 23 de juliol. No serà el Sant Jordi de sempre per molts motius, entre d’altres perquè encara seran vigents les pautes de distanciament social. Caldrà evitar aglomeracions i adaptar els horaris a una època de molta calor, però s’entén la necessitat d’aquesta acció si es vol donar un baló d’oxigen al sector abans del moment simbòlic de les vacances d’agost, encara que aquestes també siguin atípiques. En tot cas, la sortida de la crisi també s’hauria de poder sustentar en mesures adoptades per les administracions, que considerin les llibreries com a agents de difusió de la lectura i la cultura. I en especial en llocs com el Vallès Oriental, on la ràtio de llibreries per habitant és més aviat justa.