El sector del llibre recupera les xifres prepandèmiques
Hi havia ganes, moltes ganes, de celebrar aquest Sant Jordi en què la principal amenaça de llibreters, editors, escriptors i floristes després de dos llargs anys no era la pandèmia, sinó el temps. Tal com apuntaven tots els pronòstics, hi va haver pluja, vent i fred, però també sol i clarianes. Sembla tot plegat una metàfora dels temps que estem vivint. El Gremi de Llibreters va apuntar el mateix dissabte que de segur s’havien assolit xifres d’abans de la pandèmia i s’arribaria al nivell de 2019. Una mostra va ser la quantitat de gent que s’acumulava a les parades de llibres durant tot dissabte, amb paraigües, impermeables o com fos, però amb ganes de comprar i regalar llibres i roses. El sector del llibre havia viscut un creixement els anys previs de la pandèmia i durant el confinament va reconvertir els canals de distribució per salvar dues edicions de Sant Jordi marcades per les restriccions, sobretot la de 2020, que es va escaure en ple confinament.
Llegir ens fa més lliures, ens connecta amb la vida i alhora ens ajuda a conèixer-nos més a nosaltres mateixos. Per això, en l’edició de divendres, EL 9 NOU va dedicar un quadernet especial amb una vintena de pàgines al dia del llibre i recomanava 145 obres d’autors locals.
Els dos autors més venuts en català aquest Sant Jordi, Toni Cruanyes, amb La vall de la llum, i Empar Moliner, filla de Santa Eulàlia de Ronçana, amb Benvolguda, han estat protagonistes d’entrevistes en profunditat publicades en aquest diari, a El 9 Magazín. Igual que una altra de les triomfadores de la jornada, la novel·lista Eva Baltasar, de Cardedeu, amb el seu Mamut. Però és que la petja vallesana també ha fet forat en els rànquings nacionals amb les obres dels garriguencs Jordi Borràs, amb Tots els colors del negre, i Maria Nicolau, amb Cuina! O barbàrie.
El sector editorial, com el dels mitjans de comunicació, sovint se’l vol presentar que viu entre la dicotomia de la tradició –representada pel paper– i les noves tecnologies. Res més lluny de la realitat. Com s’ha demostrat recentment, la literatura, com el periodisme de qualitat, està per sobre de pandèmies, de modes i també de la meteorologia.