El sentit de recordar el bombardeig del 1938
Aquest divendres passat, familiars, alcaldes, regidors, ciutadans i entitats van tornar a retre homenatge a les víctimes del bombardeig de Granollers del 31 de maig de 1938. A les 9.05h de fa 81 anys, després d’un minut de bombes llançades pels avions de la Itàlia feixista de Mussolini, es va fer un silenci de més de 200 morts i més d’un miler de ferits i damnificats. Va ser el mateix silenci que es va sentir als bombardejos franquistes de Guernica o Barcelona, de les Franqueses o la Garriga, entre molts altres. El mateix silenci que encara ara imposen les armes a la població civil en els 32 conflictes armats actius que hi ha al planeta.
Contra l’error de la guerra, memòria i pedagogia. Flors i parlaments per recordar els innocents –qualsevol víctima d’un bombardeig, ho és, d’innocent– i treball als centres escolars per difondre i mirar d’explicar que no ens podem permetre repetir absurditats com la del bombardeig de Granollers ni aquí ni enlloc. Aquests exercicis de memòria històrica incomoden alguns ciutadans. Són els que es pregunten sense acritud: “Fins quan s’han de fer homenatges? Quan arribarà el dia per deixar de fer-los? Quan enterrarem aquesta guerra?” Potser els costa adonar-se del dolor que genera la veritat dels vencedors a qualsevol conflicte armat. Potser els fa mal enfrontar-se a l’equivocació. Perquè el triomf de la violència sobre la paraula, sobre el diàleg, sobre la democràcia, ha estat una equivocació recurrent a Europa al segle XX. Per això cal honorar els morts, amb tombes dignes i llocs de memòria, i per això cal explicar-ho a les noves generacions. És una restauració de justícia.
La utilització de la història pot ser molt perversa gràcies a la desmemòria i la frivolitat dels fets. Ho sap molt bé la ultradreta europea que flirteja amb el negacionisme o que maquilla el nazisme, el feixisme i el franquisme. No és gens casualitat que es mostrin tan intolerants amb les lleis de memòria històrica. Per sobre d’aquest soroll, als demòcrates no els queda altre remei que fer servir la paraula, cultivar l’esperit crític i insistir contra la ignorància i l’oblit.