Potser caldria aprendre de les democràcies en què les majories absolutes són rares?

Primera dada: el PSOE ha tornat a guanyar les eleccions generals d’aquest diumenge. Segona dada: la seva victòria sembla insuficient perquè ha empitjorat en termes qualitatius els seus resultats del 28-A. El temps d’interinatge de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol des de la moció de censura fins ara ha desencisat molts dels seus electors. Tercera dada: la ultradretana Vox no para de créixer, si és a costa de Cs o del PP tant se val. Una part significativa dels electors espanyols volen desconnectar de l’Espanya de les autonomies. I quarta dada: les del 10-N han estat les quartes eleccions en quatre anys.

La governabilitat d’Espanya s’ha convertit en un sodoku amb els resultats electorals acabats de sortir de les urnes. Ni sumen les esquerres (PSOE, Unides Podem i Más País) ni sumen tampoc les dretes (PP, Vox i Cs). En realitat, però, el que no sumen cap dels dos blocs és la xifra dels 176 escons al Congrés, que vol dir una majoria absoluta. Potser caldria aprendre de les democràcies en què les majories absolutes són rares? De fet, tampoc no van sumar l’endemà del 28-A, però algun gest de creure de debò en la plurinacionalitat de l’Estat li hauria permès a Sánchez tirar endavant un govern possible gràcies al suport dels nacionalistes bascos i els independentistes bascos i catalans. Ara es torna a repetir aquella equació. Descartat el suport de bascos i catalans al bloc d’una dreta que ha cridat a la seva criminalització i a fer-los fora del taulell democràtic, només el PSOE pot plantejar-se demanar-los el seu suport. Això o una solució a l’alemanya, una gran coalició del PSOE amb el PP, dos partits que, si no canvien d’estrategues, tornaran a flirtejar amb la convocatòria d’unes terceres eleccions, les cinquenes en quatre anys.

L’endemà de les eleccions del 28-A, l’editorial d’EL 9 NOU deia que ja no es tractava de convèncer indecisos ni de buscar adhesions. Era el moment de fer política, política en majúscules per a tots els ciutadans. Aquella crida continua ben vigent encara. Aquest sodoku s’ha de poder solucionar amb mirada llarga i generositat entre tots els partits.