El sud batega. El sud revifa. La gent de les terres del sud de Catalunya es mouen i reclamen atenció. […]

El sud batega. El sud revifa. La gent de les terres del sud de Catalunya es mouen i reclamen atenció. S’han sentit durant molt temps ignorats o menystinguts. Ho vaig comprovar ja fa molts anys a Horta de Sant Joan (Terra Alta). Parlava amb el grup de persones més actives i compromeses, bastant joves, que vetllaven pel seu patrimoni cultural (havien promogut el magnífic Centre Picasso), per la continuïtat de la població, per la preservació dels seus paisatges. Veien una amenaça en la instal·lació dels molins de vent de producció d’energia renovable, tan ecològics i ben vistos pels que no els tenim a prop. S’hi oposaven rotundament. “Aquí, al sud –deien– ve a parar tot allò que no volen al nord; ja tenim la indústria petroliera, tenim les centrals nuclears i ara encara ens toquen els ventiladors? No ens queda res més que el paisatge com a riquesa i l’hem de preservar. Res d’això ho volen més amunt de Barcelona. Per què no posen els molinets a l’Empordà, que de vent no n’hi falta?” I jo no sabia què respondre. Després han vingut fenòmens nous, com la revaloració del vins, que els ha donat noves oportunitats i empenta; la lluita contra el transvasament de l’Ebre (“Lo riu és vida”), que ha estès la consciència col·lectiva i ha reduït la resignació; la recuperació de la memòria històrica a l’entorn de la batalla de l’Ebre, que els ha ofert nova vitalitat i oportunitats turístiques. A Batea, també a la Terra Alta, ara han presentat un llibre sobre l’exili republicà i la repressió franquista al poble al final de la Guerra Civil, confegit amb els testimonis dels que encara viuen i dels descendents dels morts i amb la documentació escruixidora dels judicis: les denúncies per part de veïns o del capellà o de les autoritats, les sentències sumaríssimes de presó o mort. L’Esteve, president de l’entitat que ha promogut la recerca i la publicació, dedica totes les seves energies a impulsar la vida local. De dia treballa i de nit teixeix complicitats per promoure el patrimoni i la història del poble, i de la comarca. El Pere, l’anterior president i màxim col·laborador, igual. És arqueòleg i s’hi dedica quan pot, però el vi i la cooperativa són prioritaris per a la preservació del poble. La cultura local i la conservació del medi i dels mitjans de vida són el nord de tots dos. El Juanjo, a còpia de millorar la qualitat dels vins del celler familiar, a poc a poc ha bastit un petit imperi: celler, bodega, apartaments d’enoturisme... i viatges per tot el món per exportar el producte. La Núria, jove emprenedora, a partir de les vinyes de la família, s’ha embarcat en una gran inversió que, diu ella, acabaran d’amortitzar els seus nets. Amb un gran i modern celler, amb les darreres innovacions tecnològiques, ecosostenible, recuperant vinyes velles i tradicions, collint el raïm a mà i donant feina a la gent del poble, fa vins de gran qualitat que també exporta a tot el món. El sud es mou, el sud demana atenció. Anem al sud. El nord el tenim molt vist i, a més, està molt ple.