Després de força temps, hem anat al teatre.

Dilluns 30 de novembre de 2020
Capvespre
Sortim de bon matí, la llum de la lluna ens permet caminar sense frontal. Treballo a l’ordinador fins tard.

Dimarts 1 de desembre de 2020
Tarda
Sona el despertador del mòbil per anar a caminar. Així que l’agafo, veig que alguna cosa no rutlla. Està molt calent. L’aturo per reiniciar-lo i ja no s’engega. Marxo a caminar amb el mòbil parat i l’esperança que quan s’hagi refredat s’engegui. Hi ha bastanta boira, li costa fer-se clar. Avui no hi haurà foto a Instagram. Arribo a casa, el mòbil continua igual. Esmorzo. Em dutxo. Em vesteixo i vaig a l’escola. Merda, a l’hora del pati encara no va. Començo a pensar que potser no ressuscitarà. Al migdia continua igual. No puc enviar cap missatge. Aviso a la família que segueixo sense mòbil. És el sant del meu fill gran, a la tarda ja el trucaré. Després de baixar el meu fill petit a l’estació, decideixo portar el mòbil a la botiga on el vaig comprar fa tan sols un mes i mig. No sé l’adreça i no, no la podré buscar al navegador del mòbil. Faig gairebé una hora de cua i quan finalment em toca el torn, una dependenta molt amable em pren les dades i em diu que l’enviaran al servei tècnic, que compti entre 15 dies i un mes d’espera. M’ha quedat cara de bleda assolellada. “Com? No pot ser!” “És que el necessito!” I ella amb molt bones paraules, excusant-se, dient que li sabia greu, que no hi podia fer res. He tret les targes i he marxat tota moixa. No vull pensar que potser he tornat a perdre alguns contactes com l’altra vegada. Respiro fondo i miro de rumiar què puc fer. Quan arribo a casa, des de l’ordinador, penjo l’avís a les xarxes que torno a estar sense mòbil.

Dimecres 2 de desembre de 2020
Vespre
Sortim a caminar. Continuo sense mòbil. La meva germana me’n deixarà un. Al migdia provaré de posar-hi les targes. La velocitat de contagi repunta a Catalunya, quin neguit, ara que semblava que anàvem a millor.
Després de força temps, hem anat al teatre. Ens han convidat a veure la preestrena de L’hèroe, a la sala gran del Teatre Nacional. Estic emocionada perquè la sala obre després de vuit mesos i perquè anar al teatre és un bany d’alegria enmig de tanta grisor. El 17 d’abril de 1903, Santiago Rusiñol va estrenar L’hèroe al teatre Romea de Barcelona. L’obra és una sàtira de la guerra colonial de Cuba i Filipines, “del espíritu nacional” i del masclisme recalcitrant. Aquella estrena va causar un gran rebombori, tant, que només es va representar una vegada i Rusiñol va decidir, per curar-se en salut, marxar a França. Va ser considerada una autèntica provocació. Més d’un segle després, segur que a més d’un encara li resultarà molt molesta. Potser perquè encara n’hi ha que continuen ancorats en aquella mateixa idea rància de país i de mascle ibèric. Gràcies per posar-nos davant d’un mirall i fer-nos adonar de les misèries.

Dijous 3 de desembre de 2020
Tarda
Han baixat considerablement les temperatures. Comença a costar tenir les finestres obertes per fer classe. M’assabento de la mort de l’Albert Salvador. Un autor de referència per a la novel·la històrica. Vaig gaudir molt de la trilogia de Jaume I.

Divendres 4 de desembre de 2020
Vespre
Sortim a caminar, és més tard i caminem de clar. Els indicadors de la pandèmia no milloren, continuarem a la fase 1 durant 15 dies més.
Avui he gravat un petit guió que he escrit de Manuel de Pedrolo. Un projecte de l’Associació Escrivim amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes. Ha estat una feina molt interessant que he encabit enmig d’altres projectes, però que he gaudit moltíssim. Noves experiències que ajuden a créixer!
Impotència màxima de veure com el Suprem tomba el tercer grau i el 100.2 dels presos polítics. Aquest mateix vespre Dolors Bassa i Carme Forcadell han hagut de tornar a la presó. No és justícia, és venjança!

Dissabte 5 de desembre de 2020
Tarda
Quin fred! He anat a comprar al mercat la fruita i la verdura. Després m’he reclòs a l’altell a escriure. A la tarda he sortit una estona per desentumir les cames. Feia sol, he anat fins al Roure, he continuat per Quatre Camins fins a Can Panxa i he baixat pel pla amb el cap més clar.

Diumenge 6 de desembre de 2020
Migdia
Al matí hem sortit a fer un vol amb cotxe pel Montseny. Arribem fins al Coral d’en Parera, hi ha un bon ramat d’ovelles i cabres. Passen per sobre del Cortès i anem fins a Sant Elies, el cel és clar i es veu el mar com fa mirall.