Han canviat els sistemes, les modalitats, les armes, però es continua matant mentre que els altres, impassibles

Avui, com la majoria de dies, he sopat veient el telenotícies. Cada dia dic: és el darrer sopar que faig veient bestieses! Estic convençuda que al món succeeixen moltes més coses bones que dolentes, però no ens les ensenyen –suposo– perquè els telenotícies serien massa llargs i potser ensucrats i estem acostumat a la violència, a les males notícies, a l’agressivitat... Fins i tot la mainada veu dibuixos animats gens agradables. Segur que si els hi posessin segons quins altres dibuixos de fa 30 anys s’avorririen. És clar que també és allò de renovar-se o morir, però.... Em sorprèn quan hi ha una noticia d’imatge cruel o de sang i avisen: “Les imatges que oferirem tot seguit poden ferir la sensibilitat dels telespectadors.” Però què hi diu! Si ens tenen acostumats a veure gent morta de fam, agressions en directe, baralles bestials amb ganivets, cops de puny, pistoles i un llarg etcètera. Com a molt, fem un comentari: “Què bèsties que són!” Però continuem menjant com si no passés res. Crec que si haguéssim viscut a l’edat mitjana –que fet i fet és aquí al costat–, molts de nosaltres seríem a la plaça mirant com cremen, pengen o tallen el coll a algú. Som els mateixos éssers humans que vivim en una altra època. Ara, encara veiem com hi ha gent que gaudeix veient com es tortura un pobre brau i se l’acaba de matar travessant-lo amb una espasa que li talla el cor i s’aplaudeix l’assassí del pobre animal indefens. Han canviat els sistemes, les modalitats, les armes, però es continua matant mentre que els altres, impassibles, s’ho miren. I no es tracta només de la violència física, sinó la violència verbal. Ens han acostumat als mal modals i les males paraules a través de les pel·lícules que a l’original parlen com parlen i al doblatge potser l’animen més. Quan jo tenia 17 o 18 anys que vestia amb un texans ben ajustats i la brusa oberta fins el caminet del sucre, la gent gran deia: “Què farem amb aquest jovent que té el cap buit?” Jo sempre he estat una mica rebel i descarada i a uns els hi vaig contestar: “Nosaltres som el vostre fruit, no ens culpeu de les vostres obres.” I ara, des de la meva perspectiva adulta, penso que la societat que tenim és la que nosaltres forgem dia a dia. Cada dia som més permissius amb el comportament de la societat, que som tots. Més endavant, no ens podrem queixar, normalment, es recull allò que s’ha sembrat. La civilització, ens fa semblar més pacífics, més educats, però la realitat és que l’única cosa que ha canviat és l’agressivitat física o verbal. La tècnica armamentista i la casolana estan més perfeccionades.

Han canviat els sistemes, les modalitats, les armes, però es continua matant mentre que els altres, impassibles

El telenotícies