Penso en els que em llegiu. Com us trobeu?

Dilluns 30 de març de 2020VespreDivuitè dia de confinament. Plou, és el primer dia laborable de confinament a l’Estat espanyol. Surto, equipada amb mascareta i guants, fins a Correus per enviar al meu fill gran unes mascaretes que ha fet la meva mare i guants. Els balcons i aparadors del poble, engalanats per al 8 de març, em recorden que a fora el temps s’ha aturat. Vaig a comprar i torno corrents a casa, tinc una videotrucada de feina. Plou desmenjadament tota la tarda. Només tinc ganes de capbussar-me en la història que estic escrivint. A les 8, sortim a aplaudir. Faig dues trucades abans de posar-me pel sopar. Dimarts 31 de març de 2020MigdiaDinovè dia de confinament. Les boires i la pluja no ens abandonen. Aplaudeixo la iniciativa de l’Ajuntament de fer una petita sorpresa als nens d’entre 2 i 12 anys que sigui el seu aniversari. Aquesta situació resulta especialment complicada per als infants. Alguns pares surten a treballar en serveis essencials, d’altres teletreballen, n’hi ha que estan ingressats... Hi ha famílies que passen autèntiques penúries per posar un plat a taula. Tots els nens necessiten fer activitat física per estar sans, però en alguns casos ho necessiten especialment. Tot i que no sigui senzill, hem de fer l’esforç de mirar-nos el confinament amb ulls de nen. Dimecres 1 d’abril de 2020TardaVintè dia de confinament. Continua plovent. Escric un poema per compartir pensant en aquests dies. Des de casa, fem repàs diari de tots aquells amics i coneguts que pateixen la malaltia, esperem les seves notícies amb neguit desitjant que siguin favorables. L’amic ingressat a l’UCI de Granollers comença a respirar per ell mateix i li han baixat la sedació. Penso en els que em llegiu. Com us trobeu? Alguns deveu tenir amics o familiars ingressats; a d’altres, se us ha mort algú sense poder-vos-en acomiadar. Des de l’altell, us faig arribar una abraçada de tot cor i molts ànims. A la tarda, surto a caminar pel pati. Plovisqueja. Avui passen cotxes més sovint. Camino fins a fer els 5 quilòmetres. Ja al llit, rebo un missatge del meu fill gran, continua treballant, per a ell també són dies molt difícils. Dijous d’abril de 2020TardaVint-i-unè dia de confinament. Està emboirat, però sembla que vol sortir el sol. És el Dia Intencional del Llibre Infantil i Juvenil. Penso en la meva novel·la Pots comptar amb mi i en les ganes de tornar a escriure per joves i infants. Fem reunió de claustre on line. Després, continuem la roda de trucades a les famílies dels alumnes. A la tarda, truco a la meva cosina Marina, que viu en un pis tutelat. Al seu pis no hi ha ningú amb símptomes. Em fa feliç sentir-la tranquil·la. Ataco la xocolata negra, no me’n puc estar. Dimecres 3 d’abril de 2020TardaVint-i-dosè dia de confinament. Fa un sol d’una calidesa agradable. Al matí, treballo a l’ordinador. Després de les pressions del Tribunal Suprem, les juntes del tractament de les presons catalanes deneguen als presos polítics el permís per passar el confinament a casa. Quan tot s’acabi, tindrem més ganes que mai de marxar d’aquest estat opressor. Una coneguda nostra ens fa arribar el vídeo que ha gravat el seu home, un ramader de Cardedeu que es dedica a l’explotació de llet de vaques ecològiques, on explica la situació desesperada que estan vivint, havent de llençar la llet. Surto a caminar pel pati. Sento de lluny nens que juguen i em fa feliç. Que bé, la cosina ingressada amb la Covid-19 ha rebut l’alta. Miro la presentació virtual de la darrera novel·la de la M. Carme Roca, és un plaer escoltar-la conversant amb el periodista i escriptor Martí Gironell. Dissabte 4 d’abril de 2020TardaVint-i-tresè dia de confinament. Vaig a comprar, torno aviat, tinc la videotrucada a tres bandes dels dissabtes: la Marta des de l’Empordà, la Montse des de Munic i jo des del Vallès, una estona de conversa plaent. Faig llenties i maduixes amb plàtan i suc de taronja per postres. M’agrada cuinar pels que estimo. Ha mort Luis Eduardo Aute, el degoteig de defuncions és constant. L’Estat espanyol ha allargat el confinament fins al dia 26 d’abril. Surto a caminar pel pati. Cap al tard, com molts dies, m’escapo a veure la meva mare. Diumenge 5 d’abril de 2020TardaVint-i-quatrè dia de confinament. Al matí toca neteja de casa. El sol ho fa tot més agradable. Fem el vermut al jardí mentre preparem la barbacoa. Tarda de lectura al sol de la terrassa al costat del meu gos. Petits grans plaers.

Penso en els que em llegiu. Com us trobeu?

El temps és vida i la vida, sentiments