El tren com a aposta estratègica a la comarca
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va presentar el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) la setmana passada. Es tracta d’un document que busca incrementar la utilització del transport públic en els desplaçaments interns que es fan a les dues comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental. En aquests moments, només es fa servir el transport públic en el 13% dels casos i el PEMV voldria arribar al 21% del total l’any 2026. Per adonar-se de la magnitud de l’objectiu del PEMV, només cal fer esment que cada dia es fan 845.000 desplaçaments interurbans a les dues comarques vallesanes. L’impacte que tants viatges en vehicle privat tenen en termes de saturació d’autovies i carreteres i d’emissions contaminants és més que evident. Per això mateix s’ha de donar la benvinguda a un document que posa negre sobre blanc unes mesures concretes per canviar la manera de desplaçar-se i, sobretot, solucions alternatives al vehicle privat.
La ciutadania vallesana i els seus representants polítics han d’interioritzar que el tren ha de ser de totes totes l’aposta estratègica dels propers anys. No cal dona més voltes a projectes somorts com el del quart cinturó. Cal apostar pel tren pels seus beneficis mediambientals i perquè es tracta d’un servei públic del qual pot gaudir tothom independentment del seu nivell de renda. La línia orbital entre Granollers i Sabadell a partir de la connexió de les línies R4 i R8 a Barberà; l’increment de pas i de recorregut de la R8 fins a Sant Celoni i Vilafranca (a hores d’ara només connecta Granollers i Martorell); fer tres nous intercanviadors (Volpelles, Hospital General i Riu Sec) per combinar els trens de Renfe amb els de Ferrocarrils de la Generalitat, o la creació nous serveis regionals que aprofitin el corredor Mollet-Papiol són algunes de les propostes més emblemàtiques –i possibles– del PEMV.
Per tirar endavant aquestes solucions del PEMV calen uns 2.500 milions d’euros. La Generalitat ha de posar de la seva part, també la Diputació i en menor mesura els Ajuntaments, però és l’Estat al que li toca cobrir bona part d’aquest pressupost. De fet, és un deute que, després de tantes dècades sense invertir al Vallès, bé es pot qualificar d’històric.