La Rebel

Tothom s’equivoca. Com abans ho acceptem, abans les podrem refer, arreglar, esmenar i solucionar / Imatge: Terence Cuneo (1907-1996) / British Railways Diuen que les tres coses més difícils de dir són “t’estimo”, “ho sento” i “ajuda’m”. Entenc el perquè de totes tres, però posaria un matís a la segona. No és “ho sento” el més difícil de dir –que ho diem molt, em temo, una mica així pim pam, sense valor– és “m’he equivocat”.Reconèixer un error propi crec que és de les coses més difícils que fa una persona. Si la fa. Hi ha gent que mai, mai, mai, sota cap concepte, acceptarà que s’ha equivocat i n’hi ha a qui sempre els costarà molt, i, és clar, com amb tot, n’hi ha que ho diran massa, sentint-se responsables de tots els mals del món. I sí, he dit error propi perquè de reconèixer els errors dels altres tots en som la mar d’experts.Mai no m’ha fet por dir “t’estimo”. Crec que són paraules tan poderoses i que tenen tanta força que les hauríem de dir gairebé de forma constant. Proporcionen ales i arrels. No hi ha gaires paraules més que ho facin, això.De demanar ajuda en sabia molt quan era petita, com tothom crec, i ara, que ja soc una mica gran, n’estic tornant a demanar força. Amb l’edat una entén que no és invencible, ni ganes. I que és en els altres i amb els altres que som millors. Demano ajuda sovint i sense cap vergonya.De reconèixer que m’he equivocat potser n’he d’aprendre més. He tingut una làmpada a la saleta en una situació dolenta durant gairebé dos anys, malgrat que tothom a casa em deia que allò no tenia cap sentit. I he fet coses malament que hauria d’haver reconegut abans.Em deixeu que us expliqui un secret? Quan un admet que l’ha cagat, es genera una pau immensa dins d’un mateix. “Ep! Ja està: això ho he fet malament; és culpa meva, jo me’n responsabilitzo.” És amb aquesta acceptació de l’error que pot arrencar la solució, l’acció que reconduirà les coses, el canvi.Mentre una cosa mal feta no té pare ni mare, mentre és orfe i ningú no se’n fa càrrec, no s’arregla. I no arreglar-la la converteix en mal feta doblement. Posem-nos drets i, amb responsabilitat, acceptem que l’hem cagat.Hi ha un frase que diu: “Quan puges a un tren equivocat, baixa al més aviat possible perquè, com més triguis a baixar, més car et costarà el bitllet de tornada.” I no parla de trens.Tothom s’equivoca. Sobretot els que fan coses, però com abans ho acceptem, abans les podrem refer, arreglar, esmenar i solucionar. Baixem del tren i acceptem que no era així ni aquí ni amb qui.T’estimo, ajuda’m, m’he equivocat. Responsabilitzem-nos del que sentim, de les limitacions i dels errors. Potser sí que són les coses més difícils que hi ha.

La Rebel

El tren equivocat