Somio mil llocs. Aquest maleït virus ens ha robat moltes coses, moltes. Però no el plaer d'imaginar
El viatge imaginat
Doncs això, que demano un cafè en un bar i me l’enduc. I m’assec al banc d’una plaça. I bado. I rumio. I m’entristeixo. I somric. I somio. Potser perquè l’esperança, com s’ha dit sempre, és l’últim que es perd. Però, també, el primer que…
