El Col·legi de Psicòlegs apunta un missatge ben clar: Cuida’t, protegeix-te, informa’t i orienta bé els altres

“[…] en les coses humanes hi ha tants canvis inesperats i sobtats, que resulta difícil trobar el punt exacte en el qual s’han acabat les esperances.”

Són paraules del filòsof francès Michel de Montaigne. Ve a tomb arran de l’arribada del Covid-19, atès que les alarmes s’han disparat i ens han agafat desprevinguts. Sobre aquesta situació voldria comentar algunes coses, com, per exemple, de quina manera transmetem allò que passa, com ho vivim cadascú de nosaltres, com ens afecta, què cal fer… Començaré amb la referència d’allò que es diu des dels òrgans rectors del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. D’inici se’ns parla de la por. I s’explica que la por és una de les emocions bàsiques del nostre psiquisme i que pot derivar en una reacció normal i, fins i tot, saludable davant de situacions desconegudes, amenaçadores i potencialment perilloses com la que estem vivint. Tanmateix, també se’ns recorda que la por es pot convertir massa sovint en quelcom que ens bloqueja i que ens impedeix de poder reaccionar de forma tranquil·la, fins al punt d’esdevenir un problema psicològic.

Tot i que la por no és cap virus, sí que pot –igual que els virus– encomanar-se entre les persones; i per tal d’evitar aquest contagi, el Col·legi de Psicòlegs apunta un missatge ben clar: Cuida’t, protegeix-te, informa’t i orienta bé els altres.

CUIDA’T El filòsof alemany Gadamer recorda que l’ànima és la vida del cos; però com que sabem que l’ànima no és un òrgan ni un element que puguem dominar, no sabem com cuidar-la, se’ns escapa i no la podem controlar. M’agrada relacionar els mots cuidar i controlar perquè penso que moltes de les mesures que s’estan prenent davant el Covid-19 estan basades en el control; un gran control dels espais públics, la cancel·lació de moltes activitats: docents, esportives, de treball, etc. Però la sensació que té molta gent és que no hi ha una línia coherent d’actuació. Segur que no és fàcil.

És evident que aquestes decisions poden alterar-nos. Diria que no les acabem d’entendre, que ens desconcerten, ens trasbalsen i afavoreixen que, a poc a poc, es vagi apoderant de nosaltres el virus de la por. A la consulta, tot i que escolto una mica de tot, denoto que, en general, es fa present la sensació que allò que ens impacta més són les mesures que s’estan prenent i no pas el virus en si. Em comentava una pacient: “Estic tranquil·la pel virus però quan escolto les notícies m’esvero i tinc por de com s’està gestionant tot plegat.” Altres diuen que hi ha moltes més morts per la grip estacional i, en canvi, no donen cap xifra. Sembla com si la repercussió econòmica que representa tota el que estem vivint pugui espantar més que el virus; que no ens diuen tota la veritat; que segur que hi ha interessos econòmics al darrere que no sabem, etc.

Bé, com que molts d’aquests pensaments no els podem saber del cert, hem d’intentar seguir el que recomana el Col·legi de Psicòlegs. No convé que ens deixem portar sense un marge que permeti preguntar-nos: com cuidar-nos, què podem fer, com és que gairebé tot el planeta hagi pogut entrar en aquesta mena de desgavell? De forma planera, podríem dir que ens han tocat l’ull de poll. M’explico. Des de fa dècades, sabem que la nostra vida està regida i funciona sota el paraigua de la globalització. Un dels seus efectes és que accentua l’omnipotència, el pensar que podem controlar-ho tot, que no tenim límits, que som molt guais…; però, vet aquí que, de sobte –i això no és teoria–, ens trobem davant de situacions inesperades: pluges mai vistes, ventades, terratrèmols, accidents… que provoquen un canvi radical en les nostres vides o, ara mateix, l’actual situació viral que ha generat el Covid-19. Tots són escenaris que se’ns presenten força tremendistes, sobretot perquè desmunten els nostres egos controladors. No ens ha d’estranyar, doncs, que es desmesuri el contagi de la inseguretat i de la por.

Suportem molt malament el fet d’ésser mortals –hom ja està investigant per poder arribar a ser immortals!–, el fet de tenir limitacions, el no ser omnipotents i, com no, la possibilitat d’estar exposats a malalties com la Covid-19. Per tant, fora molt saludable per a tots nosaltres que aquesta dificultat humana la poguéssim tenir en compte i l’anéssim cuidant. No hem d’oblidar que molts dels avenços, tant científics com tecnològics, faciliten i alimenten aquesta tendència a controlar-ho tot. Si us hi fixeu –sempre a fi de bé– també ens passa amb la majoria de les situacions quotidianes: volem saber-ho tot dels fills, dels seus estudis, del que mengen…, i així un munt de coses més.

PROTEGEIX-TE “Som com cristalls que davant d’un determinat tipus de situacions ens trenquem…” Amb aquest pensament, Freud ens recorda la part vulnerable, fràgil o defectuosa de l’ésser humà. A moltes ciutats, els prestatges dels supermercats han quedat literalment buits; els sacs de productes com l’arròs, els llegums o els fruits secs s’han esgotat. És una situació que reflecteix el pànic de la població, talment com si hi hagués una guerra. Costa d’entendre aquesta resposta i no sé si és exagerada, però el cert és que, davant del desconeixement i de la incertesa del que passarà, moltes persones han optat per omplir el rebost de menjar, com una bona –o potser no tant– manera de protegir-se i d’estar tranquils. Ens ha de semblar adient i oportuna aquesta protecció? Rotundament, no. I es recomana no prendre més precaucions de les necessàries, tot mantenint les rutines diàries, sense estrès, ja que la por es controla molt millor a través del nostre comportament diari, si és saludable, i no és gens convenient haver d’entrar en el terreny d’aquelles precaucions que són del tot innecessàries.

INFORMA’T Doncs sí, cal estar sempre ben informats –pels mitjans seriosos, és clar– per tal de poder ubicar millor la problemàtica i tenir prou elements de judici per afrontar-la. Però també és molt necessari saber des de quin paradigma –des de quina vessant– interpretem les notícies. Els professionals no solament haurien d’informar, a seques, sinó d’informar bé –així és com es fa des de molts dels mitjans del nostre país–; haurien de fer bona pedagogia i mirar d’actuar de forma prudent, defugint les precipitacions i destriant el què, el com i el quan. Malgrat tot, cal recordar que no hi ha fórmules úniques a l’hora d’enfrontar-nos a situacions com les que ara estem vivint, però sí que convé intentar ser creatius per tal de poder-les afrontar. El nostre Col·legi de Psicòlegs ens recomana l’humor, com una emoció que ens ajudarà a mantenir a ratlla la por; procurem, doncs, mantenir l’espurna de l’esperança amb la guspira de l’humor!

I acabaré recordant que si hi ha alguna cosa que paralitza el pensament és la por. Però en allò que pertoca el Covid-19 cal precisar que la gent potser no té tanta por d’agafar el virus, sinó que té por i se sent indefensa davant de les mesures dràstiques que es prenen. La recomanació ha de ser la de restar amatents per tal de poder-nos cuidar, protegir i estar ben informats.