Escrit per Sebastià Sorribas i publicat per La Galera, ha fet ara 60 anys i m’atreviria a dir que, per a molts nens i nenes del país, és el llibre de la nostra infantesa

Els genocides lingüístics estan on fire. A les Illes i a València, però també aquí, és clar. I és que aquesta setmana, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, ha tirat pel dret i ha fet executar una sentència de fa mesos que retallava el blindatge del català com a llengua vehicular a les escoles. Perquè ens entenguem: alguns articles del decret que protegia el català i que el fixava com a llengua vehicular i d’aprenentatge, com a llengua habitual en l’activitat escolar i en les qüestions administratives, en les avaluacions, en els materials didàctics i en la comunicació amb les famílies, queden anul·lats. El TSJC dona la raó a l’Asamblea por una Escuela Bilingüe, una entitat espanyolista que vol fer miques la immersió. Una entitat que es vesteix d’apolítica però que té membres en els diferents partits unionistes espanyols i que, per exemple, va participar activament en el linxament dels professors de l’institut de Sant Andreu de la Barca que van acusar de discriminar fills de membres de la Guàrdia Civil, l’any 2017, després de l’1 d’octubre. El govern garanteix que aquesta decisió no tindrà un impacte directe a les escoles, però sabem que hi ha qui vol rebentar la nostra escola, l’escola en català, sens dubte un dels grans valors de cohesió del país. Rebentar per esmicolar socialment una cultura i una identitat. Tics que reconeixem en el feixisme més ranci però molt actual. La portada d'El Zoo d'en Pitus amb il·lustracions de la Pilarin / Griselda Escrigas Però aquesta mateixa setmana, també ens ha arribat una gran notícia: la publicació, en format còmic, d’una obra juvenil descomunal. Qui no recorda aquella portada il·lustrada per la Pilarín Bayés: fons gris i un carrer ple de nens i adults manifestant-se per poder fer realitat el desig de muntar un zoo. Qui no recorda les lletres de colors vermell, verd, groc i blau de les pancartes que construïen el títol: El zoo d’en Pitus. Escrit per Sebastià Sorribas i publicat per La Galera, ha fet ara 60 anys i m’atreviria a dir que, per a molts nens i nenes del país, és el llibre de la nostra infantesa. La història: una colla d’amics del barri d’Horta de Barcelona que volen muntar un zoo amb l’objectiu de recaptar diners per al tractament mèdic d’un dels seus amics, en Pitus, que està greument malalt. Un llibre que em van fer llegir a escola. Jo, llavors, devia tenir 8 anys i feia tercer d’EGB. I recordo perfectament els valors de fons de l’obra: l’amistat, la convicció, la determinació, el treball en equip i l’optimisme. Segurament, tot allò que haurem de mantenir ferm per defensar la nostra llengua, que fa tants i tants anys que alguns volen trinxar i aniquilar.

Escrit per Sebastià Sorribas i publicat per La Galera, ha fet ara 60 anys i m’atreviria a dir que, per a molts nens i nenes del país, és el llibre de la nostra infantesa

El Zoo d’en Pitus