| 09:43
Opinió

La situació és tan greu que tots els representants polítics han d’aconseguir un consens total, sigui en un sentit o en un altre

Eleccions catalanes i el preuat valor del consens

Les eleccions al Parlament convocades per al 14 de febrer s’han d’ajornar? Les dolentíssimes dades de contagis al país desaconsellen mobilitzar milions de persones? L’esclerotització irremeiable del govern català després que el Suprem inhabilités el president Torra reclama la consulta sobre quina o quines forces han de pilotar a Generalitat i la majoria i l’oposició al Parlament? No és senzill prendre postura perquè la realitat no és blanca o negra, és un arc de sant Martí de grisos.

Portugal, amb dades epidemiològiques més dramàtiques que les catalanes, vol anar a votar el 24 de gener. Els EUA, ara fa no res, i França, en plena primera onada de la Covid, van tirar endavant processos electorals tot invocant que el dret fonamental de votar és irrenunciable. Sense sortir de l’Estat, Galícia i el País Basc van ajornar les seves eleccions del 2020 justament per raons de salut pública. La pandèmia ha provocat l’ajust de molts drets fonamentals. Els estats d’alarma han destarotat el dret de lliure circulació o el dret de reunió, entre d’altres. Que ara s’hi afegeixi el dret de vot o el dret de representació, puntals d’una democràcia oberta –com tots els altres–, no sorprendria gens la majoria de la població.

Però és que en aquest temps de polarització per qualsevol cosa i de futbolització de la política, es perd de vista que l’ajornament o no del 14-F l’han de decidir els nostres representants, que continuen tenint el mandat d’organitzar o fiscalitzar la cosa pública fins que no n’hi hagin uns altres. I perdem de vista que la situació és tan greu que han d’aconseguir un consens total, sigui en un sentit o en un altre. Embolicar la troca amb recursos a tribunals, llançar-se dards d’electoralisme o jugar a màrqueting amb els votants fa tanta basarda que sembla mentida que no se n’adonin. Representants al Parlament, preguin una decisió –la que sigui– i prenguin-la per consens, guardin al calaix etiquetes de traïdors o irresponsables. Facin política amb majúscula perquè no gaire lluny dels seus despatxos hi ha una pandèmia i una crisi que continua fent mal.