Un planeta que ens parla. Una Europa que l’escolta?
Dimecres passat, 5 de juny, se celebrava el Dia Mundial del Medi Ambient, dedicat enguany a la restauració del sòl, a aturar la desertificació i a aconseguir ser més resilients davant de la sequera. Sota el lema “Les nostres terres. El nostre futur. Som la #GeneracióRestauració”, les Nacions Unides ens convidaven –i ens continuen convidant, tot i que ja hagi passat el dia mundial– a prendre consciència sobre la situació límit en què es troben els ecosistemes arreu del món. Uns ecosistemes, per cert, dels quals depèn la nostra existència.
Les dades són molt clares. Com apunten les Nacions Unides, a escala mundial més de 2.000 milions d’hectàrees de terreny estan degradades –si mireu un mapamundi, imagineu-vos que aquesta superfície vindria a representar aproximadament tot l’espai ocupat per Rússia i l’Índia juntes– i cada any es perden 12 milions d’hectàrees més. Posem-hi un apunt més humà: la degradació del sòl afecta ja 3.200 milions de persones, és a dir, el 40% de la població mundial.
La degradació del sòl té un impacte importantíssim en la producció d’aliments i el subministrament d’aigua, per exemple. En aquest sentit, les Nacions Unides indiquen que podria reduir la producció alimentària mundial en un 12% i que això podria portar a un increment de preus dels aliments de fins al 30% amb vistes al 2040 a nivell global. Finalment, també apunten que de cara al 2030 la sequera, la degradació del sòl i la desertificació podrien obligar a emigrar més de 135 milions de persones.
Davant d’aquestes dades, cal preguntar-se si hi ha alguna bona notícia amb relació a la degradació del sòl. I sí, n’hi ha: a escala mundial els governs s’han compromès a restaurar 1.000 milions d’hectàrees de terres degradades i alguns d’ells estan fent avenços en aquest sentit. Cal, però, intensificar els esforços per fer efectiu aquest compromís. Malauradament la degradació del sòl és només un dels reptes ambientals i climàtics de caire sistèmic als quals estem fent front, ens han de preocupar i ens han d’ocupar.
Algunes dades fetes públiques aquesta mateixa setmana ho corroboren. D’una banda, segons el Servei de Canvi Climàtic del programa europeu Copernicus, el maig de 2024 ha estat el mes de maig més càlid a escala mundial des que hi ha registres i ha estat l’11è mes consecutiu en el qual la temperatura de la superfície terrestre ha assolit o ha excedit els 1,5 graus respecte la temperatura mitjana de l’època preindustrial. A casa nostra, el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) publicat aquesta mateixa setmana pel Servei Meteorològic de Catalunya indica que la temperatura mitjana ha augmentat 1,9 graus entre 1950 i 2023, a un ritme de 0,26 graus per dècada.
Manllevo unes paraules pronunciades per António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, en motiu del Dia Mundial del Medi Ambient: “El nostre planeta està intentant dir-nos alguna cosa, però no l’estem escoltant.” Hi estic essencialment d’acord, però crec que fa temps que el planeta ens parla, que ja fa temps que l’escoltem (i cada cop som més a escoltar-lo i tenim millors eines per entendre què ens diu). En canvi, les respostes que rep no acaben de ser, en la major part dels casos, tan transformadores, sistèmiques i urgents com serien necessàries per evitar superar els límits biofísics del planeta.
En aquest sentit, cal recordar que el desembre de 2019, la Comissió Europea va aprovar el Pacte Verd Europeu, una estratègia econòmica per a la Unió Europea que pretenia impulsar algunes d’aquestes transformacions. Entre els seus objectius, aconseguir que la Unió Europea fos el primer continent neutre en carboni l’any 2050, reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de forma radical per contribuir a reduir l’emergència climàtica, impulsar decididament la transició energètica basada en les fonts renovables, reconvertir el model econòmic actual, lineal, en un model circular, aturar la pèrdua de biodiversitat, promoure la reindustrialització d’Europa a partir d’un model basat en tecnologies netes i promoure un sistema alimentari sostenible.
Enguany la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient coincideix a la Unió Europea amb uns eleccions que tot apunta que seran transcendentals pel futur del projecte europeu i dels seus valors, així com per la recuperació d’un model de benestar que fa dècades que mostra senyals de debilitat. Efectivament, el diumenge 9 de juny, els ciutadans de la Unió Europea tenim una convocatòria a les urnes per decidir les persones que ens representaran al Parlament Europeu en els propers cinc anys i, a partir d’aquí, també s’acabarà constituint la nova Comissió Europea i s’escolliran les persones que encapçalaran les institucions europees.
Esperem que el resultat de les eleccions europees no impliqui, en cap cas, un replantejament de les ambicions climàtiques i ambientals de la Unió Europea. Perquè el planeta ens parla i perquè ara, a Europa, hi ha massa veus que es plantegen no escoltar-lo.