Europa gira, vira, camina, busca la dreta i jo em sento profundament neguitosa

Això de girar a la dreta en un context europeu, em sembla de tot menys inofensiu / il·lustració: Yakov Ruklevsky (1884-1965) El meu GPS a vegades m’ho diu, això. “D’aquí a tants metres, gira a la dreta.” Em sembla inofensiu. De fet, li agraeixo que m’ho digui si és el camí que necessito per anar a on he d’anar. “Gira a la dreta.” Quatre parauletes de res. Fem-ho en infinitiu. Girar a la dreta. I tan tranquils. Ara que ho sento, això de girar a la dreta en un context europeu, em sembla de tot menys inofensiu i me’n faig creus que aquí estiguem, uns dies després, llegint el diari comarcal i pensant en les vacances. No ens n’hem oblidat, del que passa quan Europa gira a la dreta. En cap moment no hem perdut de vista la nostra història de totalitarismes, massacres, guerres i supremacisme. Som un continent amb memòria. O això crec. Això m’agrada pensar. Perquè som un continent amb molta història i la història ens hauria de servir per aprendre del passat, per mirar-lo amb respecte, per evitar que es compleixi la idea nefasta que sempre es repeteix. Europa gira, vira, camina, busca la dreta i jo em sento profundament neguitosa. Que la dreta sigui el baluard per protegir-nos contra l’extrema dreta em fa més por que no pas gràcia i que l’única opció del centre sigui donar suport a la dreta per fer veure que serveix d’alguna cosa, m’entristeix profundament. L’esquerra cau, penya-segat avall, enduta per la falta de confiança, per la utopia del moviment, perquè Europa és una vella dama que recorda bé els collarets de perles i les copes de cava i no acaba d’entendre el look aquest desmenjat dels de l’esquerra-esquerra, d’aquella esquerra que sembla l’única capaç d’entendre que el món és ample i gran i que les fronteres marquen cicatrius i poca cosa més. Pot més la por que l’esperança i quan la por és el cavall que tira del carro, el carro va a la dreta. Però la por a totes les coses que tenim és ridícula quan la compares amb la por del que pot passar si la dreta es desferma i, sense aturador, mena el carro cap on ella vola. Aleshores sí que tant hi fa com sigui el camí que ens toqui recórrer, l’altre és l’enemic, l’altre és la lluita, l’altre és el que cal abatre. Però l’altre som nosaltres i si ens pensem que perquè vam néixer a la terra de la dama antiga tenim algun dret més (econòmic, social, vital, legal) que qualsevol altra persona és que no sabem què és ser humans, què és ser valents, què és l’empatia, què és la vida. Europa gira a la dreta i jo, que tant l’adoro, aquest continent, les seves pedres, les seves ferides i les seves llegendes, m’entristeix i em preocupa, a parts iguals i avui crec, una mica més, que el món se’n va a la merda. Una mica més, sí… Una mica. Una mica, a la dreta.