Oh, Europa desmemoriada, Europa utòpica, Europa indiferent, Europa solidària, Europa au fènix, Europa que voldria ser

L’Europa de la veu i la paraula abans que dels prejudicis i les pors / foto: Erica Fischer Qui tingui una certa edat –sense exagerar– potser recordarà aquesta sèrie que TV3 va produir i estrenar el 1993 sota el segell de Dagoll Dagom. N’he pres el títol perquè és una exclamació que pot fer-se servir per qualsevol emoció, especialment davant d’una persona o d’un territori, com era en aquell cas. I com que estem d’eleccions continentals en temps convulsos, també l’exclamació em surt amb diferents entonacions: Oh, Europa, la mitològica, la bella Europa que enamorà el camaleònic Zeus fins a provocar-li tant desig que, transformant-se en brau, et raptà d’entre les seves amigues i se t’emportà fins a Creta on, se’t donà a conèixer i, ja cansat de tu, et feu primera reina de la illa, segons una versió de les moltes que hi ha. Oh, Europa, la clàssica, que en un racó mediterrani et vas preguntar pel sentit de la vida, de l’existència i de la mort. L’Europa on neixen els principis de la democràcia i on l’àgora esdevé l’espai de diàleg entre els ciutadans (privilegiats). Oh, Europa, la de la imperial contradicció romana: trepitjada i ocupada per legions, filla d’una llengua i d’un dret que, fascinada, assimilares i n’esdevingueres mestissa. I aprengueres a anomenar bàrbars tots aquells que venien de fora i no eren com tu. Oh, Europa, que tens per patró Benet de Núrsia, el qual al segle IV posa, en regla d’ora et labora, les bases del monaquisme que serà guardià en temps d’invasions i oblits de la cultura antiga i del ben treballar la terra. Oh, Europa, la de la Pau i Treva encapçalada per l’Abat Oliba, al segle XI, que donarà respir a la pagesia davant dels abusos i violències dels senyors feudals, alçant la primera pedra de les Corts catalanes abans que d’altres. Oh, Europa, la de les belles majestats romàniques de casa meva, la dels esvelts campanars cridant a la festa, a l’auxili, al naixement i a la mort. Oh, Europa, la perversa Europa dels imperis, dels poders i de les conquestes d’altres terres, dels espolis i dels genocidis humans i culturals, Europa que vas creure que els altres pobles no tenien el dret de ser, el mateix dret que tu. Massa sovint encara ho creus i, acomodant-ho als nous temps, prou que ho apliques. Oh, Europa, la de l’Homo universalis del Renaixement, que segles abans havia tingut per predecessora Hildegarda de Bingen, la dona naturalista, poetessa, teòloga, abadessa, metgessa, filòsofa, il·luminadora, escriptora, compositora, artista, Femina universalis en estat pur. Oh, Europa, la dels dolors i les glòries de la convulsa Revolució Francesa, la que –malgrat negar el misteri suposant-lo oposat a la raó–, bevent de les fonts del cristianisme alçà el crit de la fraternitat, la igualtat i la llibertat, engendradores de la primera proclamació dels Drets dels Ciutadans. Oh, Europa, la de la Revolució Industrial, la de l’opressió i la lluita dels treballadors, la dels invents i les descobertes, la de la perseverança, la tenacitat i l’esforç. Oh, Europa, la mare dels grans pensadors, la de les ideologies modernes i, al mateix temps, trista mare de les tristes guerres, les grans guerres, les dels grans morts. Oh, Europa, la de l’ànim decidit i lluitador, la que va fer sorgir a l’est i a l’oest aquell esperançador Maig del 68. Oh, Europa, que ha escoltat el cant i el clam dels meus poetes: Verdaguer, Maragall, Màrius Torres, Espriu, Rosa Leveroni, Andrés i Estellés, David Jou... Oh, Europa, el Mare Nostrum havia besat el teus peus de sorra càlida. Sorra que, avui encara més càlida, besa i plora la injusta i inhumana mort. Oh, Europa desmemoriada, Europa utòpica, Europa esforçada, Europa indiferent, Europa venuda, Europa solidària, Europa au fènix, Europa que voldria ser. Tantes Europa, avui! Oh, Europa, la meva Europa, la que m’ha vist néixer en un tros del seu tapís. L’Europa a la qual no renuncio perquè és una història i un lloc que porto als gens. L’Europa que voldria amable, fraternal i oberta, vencedora i lliure dels malèfics ídols de l’odi, de l’economia mortal, de les mires curtes, dels egocentrismes estatals i nacionals. L’Europa de la veu i la paraula abans que dels prejudicis i les pors.

Oh, Europa desmemoriada, Europa utòpica, Europa indiferent, Europa solidària, Europa au fènix, Europa que voldria ser

Oh! Europa