La Rebel

Tot es pot explicar amb menys estona i cal aprendre a garantir la transmissió del missatge amb brevetat i alegria / Imatge: Paul Rand (1914-1996) / Tokio Osaka Communication Arts Seré breu. I aquí podria acabar l’article per provar el que serà la línia central de l’argumentari: que no cal allargar-se inútilment per explicar una cosa i que si no la podem explicar breument i directament, malament. Que consti que soc de les de prendre’s la vida amb calma i, sempre que es pugui, gaudir amb el passar de les hores, la bona conversa i els llibres. No elogio la brevetat de manera generalitzada i gratuïta ni estandarditzada amb tot i per a tot. Allò de lo bueno, si breve, dos veces bueno, doncs tampoc, sincerament. Hi ha coses que és millor que no ho siguin, de breus. Però d’altres, sí. Vaig anar a veure una obra al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) que dura tres hores. Compteuhi també un entreacte de 20 minuts per recuperar l’alè, d’acord, però ens deixa igualment amb una obra llarguíssima. L’argumentari i ideari de l’obra no és gaire bo –des del meu punt de vista, però això ja seria un altre tema– i es podria explicar amb menys de la meitat de temps i estalviar a l’espectador una producció maratoniana que provoca que l’única cosa que en recordis sigui això, la durada. Suposo que pensareu que si l’obra fos bona o m’hagués agradat, tres hores no serien massa, però us equivoqueu: és massa. És molt més que massa. Aquesta mania que ens ha agafat a tots plegats de fer produccions audiovisuals o teatrals de tantíssima llargada és un error. Garrafal. Tot es pot explicar amb menys estona i cal aprendre a garantir la transmissió del missatge amb brevetat i alegria, si no ens pansirem. Diu Xavier Bosch en un llibre seu que l’argument d’una novel·la s’ha de poder explicar amb 15 paraules. Si no s’aconsegueix, és que és un argument massa embrollat o pedant o complicat o exageradament pompós. Brevetat. Elogi de la brevetat. A quantes presentacions de llibres heu anat en què tot es feia massa feixuc i en lloc de ganes de comprar el llibre teníeu ganes de marxar corrents?Quantes pel·lícules heu mirat exageradament llargues i supèrflues i heu acabat pensant: “Està bé, però li ha sobrat mitja hora.” Doncs si destorba mitja hora és que no estava bé. Quantes reunions llarguíssimes per temes que es podrien haver resolt amb un mail ben explicat? Quantes conferències de grans idearis de les quals només recordeu que eren àrides? Ja sé que la brevetat esperona la desconcentració, que el nostre cervell s’acostuma massa a les píndoles de dos minuts i ja no sabem estar atents, però ara no us parlo d’això. Una obra de teatre breu pot requerir concentració i atenció i entusiasme, igual que menys pedanteria i avorriment. I perdoneu-me, que ja m’he excedit, crec que la idea s’entenia amb les dues primeres paraules.