I si l’arrel del problema es troba a trencar la fórmula que el consum d’alcohol és igual a oci i diversió?

El consum d’alcohol al carrer està portant de corcoll les autoritats locals i els cossos de policia. Hi ha qui creu que es tracta d’un fenomen fugisser, una mena d’efecte secundari provocat pels mesos de confinament per la pandèmia entre la gent jove. Tant de bo. Hi ha qui defensa que és un pecat venial, propi de la manera de ser mediterrània i que es curarà quan arribi el fred i beure a serena sigui desagradable. És dubtós. I, portant l’aigua al seu molí, els amos de bars musicals i discoteques fan campanya perquè obrin els seus locals com a solució per evitar-los. Argumenten que seguiran tots els protocols que considerin els sanitaris, però obliden que la finestra d’oportunitat que van tenir pels volts de Sant Joan va ser un gran fracàs, epidemiològicament parlant. És cert que no hi havia prou gent vacunada al juny, però hi ha evidències científiques que discoteques i concerts multitudinaris van fer grossa la cinquena onada.

Aquest estiu –el segon de la pandèmia– els botellots s’han escampat a cor què vols arreu: a la platja i a muntanya, abans i després de festes majors i sense cap motiu aparent. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va renyar la Generalitat perquè estava fent servir el confinament nocturn com a mesura de control de botellots i això lesionava drets fonamentals, com els de reunió o moviment. Però en paral·lel hi ha l’evidència que els serveis de neteja han hagut de fer hores extra per endreçar l’endemà de brutícia de les festes privades d’uns quants, els que fan servir l’espai de tothom i que es paga entre tots perquè es trobi en condicions mínimes de salubritat. I això en el millor dels casos, perquè també s’han lamentat, aquí mateix al Vallès Oriental, aldarulls violents contra els Mossos o nits sense dormir de veïns que no tenen cap culpa de viure a prop d’espais segrestats pels botellotistes.

Amb Covid o sense Covid, els botellots són un fenomen sociològic que cal abordar amb profunditat i sense caure en simplificacions. Una societat civilitzada i democràtica no acceptaria que antiavalots carreguessin contra botellots fent centenars de detencions. ¿I si l’arrel del problema es troba a trencar la fórmula que el consum d’alcohol és igual a oci i diversió, per tant, una convenció poc edificant?