Els joves criden. I els avis els diem burros. I de burros no en tenen ni un pèl

Doncs això, que els joves criden. I molt. I amb raó. Fa dies, des de la detenció de Pablo Hasél, que els carrers del país tornen a cremar. A cremar fort. I veure-ho sorprèn. I fa mal. I angoixa. I espanta. Perquè hem vist contenidors encesos, vidres trencats i botigues saquejades. I això és impossible de justificar. Però faig l’esforç d’anar més enllà, de no quedar-me només amb la patacada, amb la reflexió urgent i immediata. Faig l’esforç de no pensar a cop de tuit.…