Els contagis a les escoles es mantenen sota mínims
Quan hagi passat la pandèmia, que res no fa pensar que sigui en els propers 12 mesos, s’entendrà la contenció de formigueta que ha anat sostenint la comunitat educativa: des dels pares i mares fins als mestres, des dels gestors de les escoles públiques, concertades i privades fins als mateixos alumnes. Una formiga és capaç d’aixecar fins a 100 vegades el seu propi pes. I això és el que estaria fent el món de l’escola, que continua funcionant amb certa normalitat –entre moltes cometes, és clar– tot i el despit que causen les notícies de l’evolució negativa de la pandèmia arreu d’Europa.
El ball de xifres amb el qual cal ballar en aquesta coronacrisi pot despistar els que s’acosten a l’actualitat d’una manera superficial o que només en tenen prou amb els titulars. Si bé al Vallès Oriental s’ha arribat fins a més de 5.300 alumnes confinats a casa per la Covid-19, cal fixar més l’atenció en què la xifra màxima de positius confirmats a la comarca suposa només el 0,7% del total d’escolars, això és en termes absoluts només uns 500 infants i adolescents des de l’inici d’aquest curs 2020/2021. Les mesures de contenció a les aules, doncs, semblaria que són eficaces. Aquesta efectivitat, però, no vol dir que siguin mesures còmodes ni un caramel. Els confinaments dels grups bombolla per un nen o un noi contagiat provoquen molts maldecaps en el dia a dia de les famílies i, certament, nervis si les proves PCR o els seus resultats no es poden obtenir amb prou celeritat. No és gens senzill gestionar aquests neguits. I és comprensible també que demanar paciència per part de les autoritats pugui sonar a coartada per eximir el caos que el virus ha provocat a l’Administració. La clau de volta es troba a reconèixer, o no, si se li té posat el peu al coll a aquest caos. I és aleshores quan cal tornar a insistir en la xifra ridícula del 0,7% de contagis o que amb les escoles tancades l’activitat econòmica possible a hores d’ara amb tantes restriccions cauria encara més. Seria un retorn al confinament absolut de la primavera passada.
A EL 9 NOU de divendres passat, Agnès Boixader, mestra jubilada i col·laboradora d’aquest diari, escrivia: “Tots ens sentim amb dret a criticar-los [als mestres] i no sembla que sis mesos sense escola ens hagin convençut de com en són, de necessaris.” Boixader proposava al seu article aplaudiments per als mestres, igual que els que es van fer per als sanitaris. Segurament caldria anar una mica més lluny i que aplaudiments i homenatges s’ampliïn a tota la comunitat: els alumnes, les famílies i, naturalment, els docents.