Dietari de l'okupa de l'altell

M’agrada explicar contes i que me n’expliquin / Imatge: Deborah Stevenson (Saatchi Art) Dilluns 2 de desembre de 2024TardaEls matins comencen a ser bastant freds i foscos, caminem algun tram amb el frontal. Però les albades són cada cop són més espectaculars. Enmig d’una reunió m’arriba un missatge: “Què ha passat aquesta setmana?” No entenc res. I llavors veig la captura de pantalla: El cor del balneari és número set de la llista del top 10 català de vendes de Catalunya de la setmana passada, segons la llista del Gremi d’Editors. Em sento immensament feliç i agraïda de la confiança dipositada en mi per part dels lectors. Aquest és el millor dels premis: poder arribar al màxim de públic. A la tarda, gravo un vídeo que tenia pendent. Mai no trobo el moment de gravar-me parlant. Ho repeteixo una vegada i una altra, fins a triar la gravació que menys em desagrada. Dimarts 3 de desembre de 2024TardaCaminem a primera hora, està molt emboirat, però no plou. A l’hora del pati, dins del projecte Bibliopati, he començat a explicar contes. M’agrada explicar contes i que me n’expliquin. Que et llegeixin és un gran plaer. És un hàbit molt important en un moment en què els alumnes estan tan enganxats al món visual; és bàsic que s’acostumin a escoltar i imaginar allò que se’ls està explicant. Finalment, hem pogut acordar un dia amb la productora del programa Més 324. Espero que aquesta vegada no s’ajorni a l’últim moment, per si de cas, esperaré a publicar-ho quan falti poc.Ahir, el Senat va acollir una cimera intercontinental d’extrema dreta antiavortista fent valer la majoria del PP i Vox. Recordo les paraules de l’escriptora i amiga Gemma Lienas, quan parlava del seu llibre Drets fràgils (Edicions 62, 2000) on feia un repàs de la lluita pels drets de la dona entre 1975 i 2000. Explicava que va voler escriure aquest llibre perquè “els drets de les dones són molt fràgils i en qualsevol moment es poden perdre”. I ara, més que mai, les seves paraules, amb l’auge de l’extrema dreta, prenen sentit. Dimecres 4 de desembre de 2024TardaAcompanyo un grup de quart a la Biblioteca Joana Raspall, a Sant Antoni de Vilamajor, a fer una activitat d’estimulació lectora. Hi anem a peu per Sant Lleïr. Estem a punt de començar l’hivern i algunes plantes tornen a florir, com les buguenvíl·lies del jardí de casa. Prova que el contrast de temperatura del dia i la nit és molt considerable. Llegeixo que, segons dades de l’observatori ciutadà Ritme Natural del CREAF i el Servei Meteorològic de Catalunya, entre el juliol de l’any passat i el juny d’aquest any s’han documentat 214 espècies que han florit fora d’època al país. Pruneres, pereres, així com altres arbres fruiters; vinya, esbarzers, ginestes, estepes, roselles o malves són a la llista d’espècies que treuen flor quan no toca o fan segones floracions. Dijous 5 de desembre de 2024TardaAlbada de nivell superior, lava incandescent sobre la serralada de Marina, espectacle immens que no deixa de sorprendre’m, com si mai abans ningú, ni jo mateixa, hagi presenciat res semblant. I és això: mai abans ningú no ha contemplat aquest nou dia que estrenem ara i que és nou de trinca. Aquest és el regal de començar el dia caminant. Divendres 6 de desembre de 2024NitAprofito aquests dies per posar al dia la casa i la roba. Anem a sopar a Cal Nari. És molt bonic veure com creix un somni. Tenir temps per dedicar al meu net és un dels regals més meravellosos que m’ha fet la vida. Dissabte 7 de desembre de 2024TardaTreballo a l’ordinador fent feina de l’escola. Fa dies que no em concentro llegint ficció. De bon matí, veig que la Shaudin Melghar-Foraster, professora universitària del Canadà, ha entrat al Facebook a llegir el Dietari de l’okupa de l’altell. I m’alegra el dia. Que algú com ella, amb la seva preparació i amb tan poc temps, es llegeixi totes les entregues del dietari em fa una il·lusió immensa. Feliç de saber que els meus escrits la fan sentir una mica més a prop de Catalunya. Diumenge 8 de desembre de 2024TardaDinem a Cal Nari. He trobat una amiga amb qui havíem estudiat juntes a l’institut i m’explica amb els ulls mig entelats com s’alegra dels meus èxits. Que quan veu un llibre meu en una llibreria s’emociona com si fos seu. M’ha fet feliç la seva generositat. Quan penso en ella, sempre la penso rient, aquesta rialla i la seva bondat són el que la fan tan bonica. Tarda treballant a l’ordinador preparant el proper projecte de novel·la. Ganes d’estar per casa fent el ronso.

Dietari de l'okupa de l'altell

Els drets de les dones són molt fràgils i es poden perdre