| 09:09
Opinió

No sembla gens clar que hagin de ser els municipis, la baula més feble de les administracions, els que s'hagin de fer càrrec del deute que genera la Llei 24/2015 del Parlament

Els embolics de la Llei de Pobresa Energètica

El juliol del 2015 el Parlament va aprovar la Llei 24/2015 de Mesures Urgents per Afrontar l’Emergència a l’Habitatge i la Pobresa Energètica. Ho va fer per unanimitat. El més substancial és que un article, el número 6, prohibeix que les companyies tallin cap subministrament d’aigua, llum o gas a les famílies sense recursos. Al cap de poc, el govern de Rajoy va portar el text al Constitucional, que primer el va suspendre cautelarment, però que, finalment, no va qüestionar l’article 6. En paral·lel a la picabaralla entre l’Estat i la Generalitat, les grans companyies van mirar de torpedinar la llei catalana a base de recursos als jutjats. Aquest estiu, però, s’ha conegut que un Jutjat Contenciós Administratiu dona la raó a l’Ajuntament de Barcelona per una multa contra Endesa per tallar la llum a una família el 2017, cosa que incomplia l’article 6 de la llei 24/2015.

També aquest estiu, Endesa s’ha convertit en la primera gran elèctrica que accepta cofinançar el deute dels qui no poden pagar-li el rebut de la llum. Una mesura que a la comarca ja fa temps que apliquen Estabanell Energia i Electra Caldense. En el fons, es tracta d’una obligació de la llei 24/2015, però contrasta positivament amb l’actitud intransigent que han demostrat fins ara altres grans companyies com Iberdrola, Naturgy, EDP o Viesgo. Segons dades d’Endesa, al Vallès Oriental hi ha 807 casos que acumulen un deute de més de 820.000 euros [vegeu el detall per municipis a la pàgina 5 d’EL 9 NOU]. L’elèctrica ha acceptat fer-se càrrec del 50% d’aquest deute i ha enviat cartes als ajuntaments vallesans –i de la resta de Catalunya– reclamant-los l’altra meitat abans de l’1 d’octubre.

Qui ha de pagar aquest deute amb Endesa? Queda clar que alguna administració, segons la llei catalana. Però no sembla gens clar que hagin de ser els municipis, la baula més feble i més escurada per les reclamacions de la ciutadania en aquests temps de crisi. La Generalitat i l’Estat, doncs, han de posar fil a l’agulla, evitar centrifugar una despesa social i deixar de fer servir el comodí que no tenen pressupost aprovat. A hores d’ara, això sona a cançó de l’enfadós.