Dietari de l'okupa de l'altell

El que busco en una novel·la és que estigui ben escrita, que em faci pensar i que m’emocioni / Imatge: Pascal Marlin (Saatchi Art) Dilluns 20 de maig de 2024TardaTinc festa de l’escola. Soc per casa i faig les coses sense pressa. Canvio de test uns rosers de pitiminí de Sant Jordi i arreglo una mica les plantes del porxo. El gessamí de la tanca i la xeringuilla estan tan florides que perfumen tot el jardí. A la tarda, corregeixo i preparo feina per als alumnes. Dimarts 21 de maig de 2024CapvespreQuedem a Can Noguera, tenint una primera reunió de la junta de teatre amb el coordinador del Vilamagore. Enguany farà 10 anys que es representen les escenes de la novel·la Confidències d’una reina (Columna, 2013) a la festa medieval de Vilamajor. Durant tot aquest temps un munt d’actors voluntaris han donat vida a personatges que van néixer dins meu i que des que el llibre va sortir publicat l’any 2013 ja no són meus. Cadascú del qui els ha interpretat n’ha fet una relectura i ha sabut veure en ells coses diferents. Després d’assistir a molts dels assajos, encara ara em sorprenc quan sento als actors dramatitzar el text, talment com si allò no ho hagués escrit jo. És així de paradoxal. Dimecres 22 de maig de 2024TardaCau un ruixat. Cada gota és un tresor. La sequera ens fa cada vegada més conscients del valor d’obrir l’aixeta i que ragi aigua. Dijous 23 de maig de 2024TardaCau una tempesta de bon matí. Acabo de llegir Illes interiors (Columna, 2023), de Maria Carme Roca. Darrere d’aquesta novel·la hi ha una tasca important d’investigació que permet al lector conèixer el personatge, Clotilde Cerdà o Esmeralda Cervantes. El llibre combina els capítols explicats per un narrador en tercera persona amb algunes pàgines que són intervencions de la mateixa protagonista en primera persona. Això ens el fa molt més proper. Aquesta història compleix amb escreix el que busco en una novel·la: que estigui ben escrita –és una autora amb una reconeguda trajectòria–, que em faci pensar –desconeixia l’existència d’aquesta filla il·legítima d’Ildefons Sardà– i que m’emocioni –m’ha commogut la trama de la novel·la–. Us la recomano. Divendres 24 de maig de 2024NitCelebrem els Jocs Olímpics de l’escola Torre Roja. En horari extraescolar, com abans de la pandèmia. Ho fem al camp de futbol de Sant Antoni de Vilamajor. Cal un espai que compleixi certs requisits per encabir més de 400 alumnes i una trentena de persones entre mestres i organització. I ha de ser prou ampli perquè hi càpiguen els familiars que fan d’espectadors. Just abans de començar cauen quatre gotes. Tots tenim els dits creuats. No, avui no pot ploure, els nens i les nenes esperem aquesta jornada amb candeletes. Per sort, surt el sol, l’speaker dona el tret de sortida i els nens i nenes emocionats comencen les proves. El temps ens ha deixat celebrar-la. Al vespre llampega a la muntanya. La feina ja està feta! Gran jornada. Dissabte 25 de maig de 2024NitAquesta tarda he seguit el partit de futbol femení entre en Barça i l’Olympique de Lió. Malgrat que era la final de la Champions, l’ambient era molt diferent que el dels partits del masculí. El públic barcelonista que s’ha desplaçat al camp de San Mamés a Bilbao era molt més plural i familiar. L’ambient ha estat marcat per la competitiva sana i una gran esportivitat, valors que no sempre es respiren en la competició masculina. És importantíssim el camí que estan obrint aquestes dones. Són un model per a les nenes que les segueixen amb admiració.A la nit, escolto l’entrevista que Ricard Ustrell li fa a Carme Riera en el programa Col·lapse. Acaba de publicar un nou llibre, Una ombra blanca (Edicions 62, 2024). És una autora que admiro i que he llegit. Em sobta que després de 50 anys de la publicació del seu primer llibre arrossegui les pors i els neguits que tenia a l’inici. Diu que continua patint perquè llegeixin cada nou llibre, perquè cada llibre és un repte. I des de la immensa distància que ens separa, m’hi sento plenament identificada, sobretot quan diu que escriu perquè no pot “evitar abastar el món amb paraules”. A mi també m’hauria agradat ser psicòloga o psiquiatre, perquè sí, “els escriptors som una mica psiquiatres i una mica bojos”. I també he tingut moltes vegades la sensació que explica d’anar-te’n a dormir amb els personatges del llibre que estàs escrivint perquè tens algun dubte en la trama i llevar-te amb el dubte resolt. Diumenge 26 de maig de 2024MigdiaAquest matí, tenim el càsting dels actors nous per al teatre del Vilamagore d’aquest any. Tot recomença!

Dietari de l'okupa de l'altell

“Els escriptors som una mica psiquiatres i una mica bojos”