Opinió

Els ciutadans europeus ens aixecarem per nosaltres mateixos enfortint els nostres lligams federals

Els europeus fem un salt endavant

L’agost de 1945 les bombes d’Hiroshima i Nagasaki van posar fi en uns segons a 140.000 vides i van fer entendre tothom que mai més les guerres no serien iguals. Van ser els darrers d’uns 55 milions de morts que va provocar la Segona Guerra Mundial. El Pla Marshall de reconstrucció europeu el van pagar els EUA, que no havien patit en territori propi la destrucció ocasionada per la guerra. El passat 8 de maig els europeus hem commemorat, amb sordina a causa dels confinaments, la fi d’aquesta tragèdia. I l’endemà hem celebrat la Diada d’Europa, en record de la declaració realitzada per Robert Schuman, el 9 de maig de 1950, sembrant la llavor del que ara és la Unió Europea (UE). La Comunitat Europea (CE) es va fundar per resoldre, dialogant i negociant, les diferències i conflictes, mitjançant institucions comunes, i no brandant banderes nacionals a les trinxeres.

Durant unes setmanes hem pogut veure com la UE dubtava entre repetir els errors que va cometre en la crisi financera del 2008 o fer front junts i cohesionats a aquesta crisi sanitària, social i econòmica del coronavirus. Ara estem veient com emprèn amb decisió aquest segon camí. Esta passant com amb les vacunes, si abans es trigaven 10 anys a veure resultats, ara potser ja en tindrem una en un any i mig. Decisions comunitàries que tardaven dècades –o, com en el cas del límit del deute públic, no existien i semblaven impossibles– s’han posat en marxa en tres mesos, cosa mai vista. En un context on l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i els sistema de Nacions Unides mostra notables debilitats estructurals, la participació espanyola a l’interior de la UE i de la UE a nivell mundial han anat en el sentit de liderar plans per reforçar el seu paper en la crisi de la Covid-19.

S’han posat en marxa múltiples iniciatives que podem resumir en 10 punts:

1. L’establiment d’un sistema sòlid d’informació comuna recopilant i estandarditzant dades que facin possible la cogovernança sanitària.
2. La lluita conjunta contra la infointoxicació a les xarxes socials i la pressió a les grans companyies tecnològiques per prioritzar la informació científica verificada.
3. L’increment del finançament a grups de científics europeus d’elit, a fi de desenvolupar i accelerar vacunes i tractaments, assegurant que puguem disposar de patents i capacitats de producció pròpies, per a nosaltres i per a la cooperació internacional.
4. La certificació de proves ràpides i fiables per als ciutadans, així com la seva compra conjunta.
5. L’increment de la capacitat i la resiliència dels sistemes d’assistència sanitària, fent particular atenció al moment en què els estats posin fi al confinament dels seus ciutadans.
6. La compra conjunta i l’estoc estratègic d’equips mèdics i de protecció individual, per poder fer front a possibles rebrots en qualsevol estat membre.
7. La creació d’un marc de bones pràctiques tecnològiques per al rastreig de contactes i l’enviament d’advertències, mitjançant el desenvolupament d’aplicacions mòbils comunes, que respectin la privacitat de les dades, per facilitar la mobilitat arreu d’Europa.
8. L’acord que els controls a les fronteres se suprimeixin de forma coordinada, primer entre zones de baix risc, assegurant la plena informació i criteris comuns a l’interior de les fronteres Schenguen i, més tard, de tota la UE.
9. La promoció de la mobilitat segura amb el passaport europeu arreu del món, reobrint les fronteres exteriors de la UE coordinadament quan sigui el moment.
10. La creació d’eines financeres i d’un pressupost plurianual a càrrec de deute comú, amb un volum i impacte econòmic comparable al Pla Marshall, traient la màxima utilitat a allò que aporten els contribuents europeus. Emissió de moneda, compra de deute dels estats membres i concessió de crèdits per part del Banc Central Europeu (BCE), per al foment de la demanda de béns i serveis sense haver de patir pels nostres estalvis al banc.

Els europeus estem fent un gran salt endavant dotant-nos a nosaltres mateixos de noves capacitats econòmiques, refent les prioritats i el pressupost de les polítiques de la UE a fi de promoure el desenvolupament de les capacitats sanitàries i l’impuls de polítiques socials, prefigurant, per exemple, un subsidi europeu d’atur. També amb la promoció de l’ocupació, impulsant la teleformació i el teletreball, generalitzant la digitalització de la societat, de la qual depèn la competitivitat de les empreses i les llibertats dels ciutadans. I, finalment, amb la recuperació de les capacitats industrials que havíem considerat equivocadament com a no essencials, tot fent-ho compatible amb la reducció de la pol·lució i l’assoliment accelerat dels objectius de sostenibilitat del planeta.

Els ciutadans europeus en aquesta crisi ens aixecarem per nosaltres mateixos enfortint els nostres lligams federals. Quan el Parlament Europeu i el Consell de Ministres ho aprovin, podrem sentir un legítim orgull de pertànyer a una federació d’estats que vetlla solidàriament pels ciutadans allà on més ha impactat la crisi, independentment de la seva condició social o país d’origen. Si som justos amb nosaltres mateixos, hi trobarem el sentit, la utilitat i el benestar que ens aporta Europa. Podrem comparar-ho amb el tracte que reben els ciutadans d’altres fins ara considerades superpotències i de les quals cada vegada ens en sentim més lluny, pels models de sortida de la crisi i de societat que promouen.

A cada poble i ciutat de la Unió Europea hem tingut contagiats i morts. Arreu hem sentit inseguretat i por i tots junts vivim el dol per les 170 mil víctimes a la UE. Amb ganes renovades de viure, estem veient aixecar de nou les persianes dels comerços i de les terrasses i ens brillen els ulls de retrobar-nos sans i estalvis amb familiars, amics i coneguts. Tenim ganes de celebrar com mai la diversitat, visitant altres països i essent visitats, hàbits dels quals ja no ens sabem estar.

Potser d’ençà de la fundació de la Unió Europea fa 70 anys, per primera vegada podrem experimentar un veritable sentiment de comunitat. Potser la propera vegada que creuem una frontera sentirem més orgull i seguretat portant a la butxaca el passaport europeu. Potser la propera vegada que veiem onejar la bandera europea o escoltem l’Himne a l’Alegria, himne d’Europa, sentirem papallones a la panxa.

* Signen aquest article Rafael Alarcon, Tere Serra, Jaume Balagué, Joan Padrós, Montserrat Roca, M. Eugènia Anta, Josep Sampera, Glòria de la Llave, Teresa Barbany, Teresa Bellavista, Pau de la Torre i Jordi Garriga