L’església de Santa Maria de Llerona respira història i també llibertat: la d’aquells que s’hi van refugiar perquè eren perseguits

Arran d’una desafortunada intervenció del prevere adscrit a la parròquia de Llerona, que va censurar públicament una pregària del diaca demanant pels presos, exiliats polítics i les seves famílies perquè, segons el prevere, “a l’església només es podia parlar de Déu”, la feligresia va esperar el dit prevere adscrit a la sortida i li va recriminar aquesta falta de consideració envers aquestes persones i les famílies que pateixen. Aquest assumpte va arribar al bisbat i, segons va publicar el periòdic EL 9 NOU, el moderador de la cúria del bisbat de Terrassa, Fidel Catalán, va manifestar: “La idea de fons és que, com a església que té comunitats parroquials amb parers diversos, vam demanar als rectors que, com a institució, no ens posicionessin a favor o en contra. El criteri general és que els llocs d’església no tinguin cap significat polític perquè pot ser una font d’enfrontament. Dintre d’una comunitat hi ha gent de parers diversos. Que majoritàriament siguin d’un costat, no vol dir que ho siguin tots.” Quan algú pretén ser neutre políticament se li endevina de quin cantó està. Creieu que això és entendre el que és democràcia? Ah! Fer democràcia també és fer política? La democràcia és l’eina per a la convivència, com ho és la Declaració Universal dels Drets Humans i dels Pobles, ratificada pel Reino de España i per l’Estat vaticà. Comunitat no vol dir ‘uniformitat’. La pluralitat no és enemiga de la convivència ni del mateix Déu. Si a l’església –en aquest cas la de Llerona– només és pot parlar de Déu, que per als creients és a tot arreu, i d’aquelles coses en què la comunitat parroquial hi està d’acord al cent per cent, no podrem pregar pels nostres governants –pregària que es fa sovint a totes les esglésies– perquè no tota la comunitat està d’acord al cent per cent amb els que governen. Si només s’hi pot parlar de Déu, no podrem parlar dels pobres, dels malalts, dels immigrants... Pot ser que, després de 78 anys de catòlic practicant, encara no he entès res i ara ha de venir un prevere acabat de sortir de l’ou a explicar-me quin és el missatge de l’Evangeli, què és humanitat o què és amor? És al revés del que em van ensenyar els meus pares, mestres religiosos o els grans pastors que he tingut durant gairebé tota una vida. Igual que als feligresos de Llerona que ens coneixem de fa molts, molts anys, que hem escoltat a la nostra meravellosa església música i cant no religiós, però que segur que plaïa a Déu. Hi hem sentit cantar La Santa Espina, el Cant de la Senyera, Els segadors! Recordo, fa uns anys, com en acabar la missa molts dels assistents van signar un manifest contra un polític local que crèiem que actuava injustament. Les parets i els fonaments de l’església de Santa Maria de Llerona respiren història i també llibertat: la d’aquells cristians i no cristians que s’hi van refugiar perquè eren perseguits per gent que no pensava com ells, en temps molt reculats i no tan reculats. Jo no sé si alguna vegada la Santa Inquisició hi va cremar algun jueu al seu entorn però, ara, l’altre diumenge a missa, em va semblar sentir flaire de cremat. Espero que fos de les botifarres que es coïen a les brases del casal parroquial. El que sí que perviu és l’integrisme. Recomano a tothom i en especial a alguns jerarques i no tan jerarques del nostre bisbat que llegeixin el llibre Abans ningú deia t’estimo (Enciclopèdia Catalana, 2018), testimoni molt humà de filles i fills de presos polítics. No sé si el llibre té el nihil obstat, però la censura civil no l’ha tocat. Sobretot, però, els recomanaria llegir de l’Evangeli de Mateu 5, 1-2 la desena Benaurança: “Feliços els perseguits per ser justos: d’ells és el Regne del cel.” En acabar l’evangeli acostumem a dir: “Paraula de Déu.” Per venir més ençà, recordar el nostre sant pare Francesc que, ara no fa gaire, va dir: “La presó preventiva és una gran injustícia.” Alguns només es queden en l’Antic Testament i en el seu bisbe. Si ho veiés el bisbe Joan Carrera (amb qui vaig compartir alguns projectes i bona amistat)! Déu pel damunt de tot, però seguint el seu missatge que és la Gran Paraula.

L’església de Santa Maria de Llerona respira història i també llibertat: la d’aquells que s’hi van refugiar perquè eren perseguits

Els fonaments de Santa Maria de Llerona