| 10:08
Opinió

El repte serà trobar la sortida del laberint, però el sol fet que existeixin propostes polítiques ja és un valor en si mateix.

Els indults, un primer pas per mirar endavant

L’aprovació dels indults, validats aquest dimarts pel Consell de Ministres, és un pas endavant. D’una banda, i en primer lloc, perquè facilita que els nou líders independentistes puguin sortir finalment de la presó, però, d’altra banda, també perquè la decisió té l’efecte de tornar a col·locar el conflicte al carril de la política, d’on no hauria d’haver sortit mai. No és la solució definitiva, però sí que representa un primer pas necessari a l’hora de crear les condicions per explorar vies que permetin desbloquejar una situació enquistada.

Aquest escenari hauria de dibuixar un horitzó més propici per al diàleg, on l’independentisme, que ha acreditat un robust suport social elecció rere elecció, pugui reivindicar legítimament tant l’amnistia –cal tenir en compte que falta resoldre la situació dels exiliats i altres encausats– com l’autodeterminació, mentre que el govern espanyol, que ja ha dit que no comparteix aquest plantejament, pugui defensar propostes alternatives. El repte, amb punts de partida tan distants, serà trobar la sortida del laberint, però el sol fet que existeixin propostes polítiques ja és un valor en si mateix.

Això entronca amb el que sempre s’ha defensat des d’aquesta tribuna: que un conflicte de naturalesa política no es podia resoldre a cop de codi penal. Ha quedat demostrat que la presó no era ni és cap solució. Per això EL 9 NOU ha mantingut el llaç groc a la portada des de la tardor de 2017 fins ara per demanar la llibertat dels polítics independentistes.

En aquest període, la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O, que hauria pogut contribuir a desbrossar el camí, no va fer res més que embardissar-lo. Per això, per avançar calen moviments, com el dels indults, una mesura de gràcia prevista a l’ordenament jurídic que contribueix a corregir l’impacte d’una sentència injusta. L’informe aprovat dilluns pel Consell d’Europa, una organització intergovernamental de la qual formen part 47 estats, va en aquesta línia. Demana que s’indulti o s’alliberi els presos independentistes, que es retirin les peticions d’extradició per als que són a l’exili i que es reformin els delictes de rebel·lió i de sedició. O, el que és el mateix, que es faci política. En majúscules.