No descobreixo res de nou, si dic que hi ha tantes novel·les com lectors

Dilluns 10 d’abril de 2023 Tarda Dia d’organització per fer una bona tornada de Setmana Santa. La dita diu: “Oreneta arribada, primavera començada”, però enguany a Sant Pere de Vilamajor encara no n’he vist. Trobo a faltar els enfilalls als fils de telèfon. He acabat Solitud, de Víctor Català. L’autora deia que era un drama rural deixat eixamplar i créixer. És una novel·la que s’ha de pair a poc a poc: cada reflexió, cada comparació, cada descripció... Paraules esmolades com ganivets que furguen en els sentiments, que no gasten manies a l’hora de pintar la crua realitat. La nova edició que n’ha fet Edicions 62 conté la lectura de l’obra d’alguns escriptors. No descobreixo res de nou, si dic que hi ha tantes novel·les com lectors. És plenament actual: l’esclat de la sexualitat i el desig; l’abandó i la solitud enmig dels altres, que és sempre la pitjor solitud; la metamorfosi de la Mila, fins a ser capaç de baixar de la muntanya... Una destralada enmig del cor. Dimarts 11 d’abril de 2023 Tarda Comencem el dia caminant i enyorant la pluja. Tornada a l’escola per començar el tercer trimestre. Dimecres 12 d’abril de 2023 Tarda Caminem. Aquesta és l’última setmana a l’escola dels dos alumnes ucraïnesos que van arribar l’any passat, per Nadal ja en va marxar una altra. Els ha vingut a recollir la mare. No puc imaginar el que és passar un any sense veure els fills. Han estat en una família que els ha acollit com dos fills més. Han après el català i un munt de coses. Sempre molt correctes i amb un aire de fredor. I penso en el que deia l’escriptora i il·lustradora Teresa Duran, reinterpretant el conte d’En Tom i la Guida (Barcanova, 2019) a la Jornada pedagògica de la Societat Catalana d’Història Cultural (SCHC) la tardor passada. Posem-nos en el lloc d’uns pares que no tenien menjar per als seus fills i que estaven tan desesperats com per abandonar-los al bosc esperant que algú els recollís. Dijous 13 d’abril de 2023 Tarda Endinsar-se en una nova recerca. Començar a pensar una trama. Documentar-se, sentir que un món neix dins teu de mica en mica. La incertesa i la màgia i aquell pessigolleig de l’emoció. Trobar a faltar hores per dedicar-hi. Les ànsies de voler anar ràpid i la certesa de saber que és un camí que has de transitar lentament. Un secret tancat a dins que ho serà molt de temps fins que pugui compartir amb vosaltres. Divendres d’abril de 2023 Tarda Hem anat a la presentació de Pors de paper i altres articles (El Toll, 2022) de la Carme Ballús, a Can Ganduixer, a Corró d’Avall. L’historiador Joan Garriga n’ha fet una molt bona exposició amb una ironia fina que ha fet riure al públic en més d’una ocasió. I que ha anat aturant la seva mirada en diversos detalls importants d’aquest llibre, deixant la gana oberta per llegir aquest recull tan ben escrit que vaig llegir fa un temps amb el llapis a la mà i que tinc ben subratllat. No ha faltat la música de l’acordió d’en Fidel Membrive. Carme, a mi també m’agraden molt els contes i llegir en veu alta, un plaer immens per al qui escolta i per al qui llegeix. Per cert, la Sara Martínez, l’actriu que ha llegit els textos, una meravella. Dissabte 15 d’abril de 2023 Nit Ricard Ustrell ha entrevistat la Núria Espert al programa Col·lapse de TV3. Als seus 87 anys està interpretant l’obra de teatre La isla del aire. Quan Josep Maria de Sagarra la va sentir recitar La pubilleta a 13 anys, li va pronosticar una vida de teatre i va dir: “Aquesta nena té uns collons com un toro.” Jo, de les dones que tenen aquesta força, dic que “tenen els ovaris tan grans com per ser donant.” La seva energia es respira, arriba amb la seva mirada, amb aquests ulls expressius, encesos com dues guspires de foc. Amb les mans ossudes i llargues que acompanyen les seves paraules i la seva rialla. Confessa que sort en té, dels llibres, llibres que curen i ens ajuden a saber qui som. Té la força de la sinceritat amb ella mateixa. Ha parlat de la greu depressió que va patir fa més de 15 anys, quan la va engolir l’èxit. Per a mi, l’Espert sempre serà El rei Lear del Teatre Lliure. Diumenge 16 d’abril de 2023 Tarda Moltes ganes de jardí. La buguenvíl·lia ha començat a brotar, dubtava de si ho faria. El baobab inaugura la temporada de terrassa d’altell. Té cinc anys i és més alt que jo, però encara el tinc en un test. Em fa por que se’l carregui el fred. He plantat les llavors de gerberes que vam comprar de Lisboa i d’unes de clívies que em va donar la meva sogra. Ja us explicaré si hi ha hagut sort.

No descobreixo res de nou, si dic que hi ha tantes novel·les com lectors

“Els llibres curen i ens ajuden a saber qui som”