Cal insistir que s’han de construir més habitatges públics destinats a l’arrendament protegit per acostar-nos als mateixos nivells d’altres països europeus

El mercat dels pisos de lloguer viu una mena de primavera a Granollers. Ara mateix, dos grups privats impulsen dues promocions que, sorprenentment, no es destinaran a la venda, sinó al lloguer. Es tracta d’un canvi de tendència destacable a com s’ha comportat el negoci immobiliari en les darreres dècades. Els nous pisos de lloguer es faran a la cruïlla del carrer Girona amb el carrer de l’Enginyer, i als carrers Roger de Flor i Pompeu Fabra, totes dues iniciatives, doncs, a tocar del nucli antic i l’illa de vianants.

Segons dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, el preu mitjà de lloguer per un pis de 100 metres al centre de la ciutat es troba en uns 685 euros mensuals, encara que el preu màxim puja fins a 858 euros. Responsables municipals confien que les noves promocions privades ajudaran a controlar els preus a Granollers, ni que sigui perquè, segons la clàssica llei econòmica, amb més oferta s’ha de poder donar sortida a la demanda existent.

La regulació del lloguer d’habitatges continua sent una assignatura pendent per part de les autoritats de l’Estat i Catalunya. Cadascú amb les seves competències, ni el govern espanyol ni el govern català han sabut fins ara com respondre a la urgència social que representa a l’increment desmesurat i continuat dels preus dels lloguers, una alça que encara resulta més feixuga si es recorda que l’esclat de la bombolla hipotecària va provocar molts desnonaments de pisos en propietat i que, per tant, la gent afectada es va haver de refugiar en l’habitatge de lloguer. A més a més, també cal tenir present que no hi ha proporció entre la renda mitjana que reben molts assalariats joves amb el preu mitjà de qualsevol lloguer.

Cal insistir que s’han de construir més habitatges públics destinats a l’arrendament protegit per acostar-nos als mateixos nivells d’altres països europeus. Però aquesta és una mesura a mig termini. A curt termini, segurament s’imposaria controlar els desequilibris del mercat amb un índex oficial de preus del lloguer que, mitjançant incentius o càstigs fiscals, ajudés a racionalitzar el sector.