I feu bé de tindre’n, perquè els llops estan ací, a l’aguait; si no, vegeu què li han fet al meu fill.

Dilluns 24 d’agost de 2020
Migdia
Sortim a caminar, els núvols són de cotó de sucre. Ahir, un policia de l’Estat de Wisconsin va abatre amb set trets per l’esquena Jacob Blake, un jove afroamericà de 29 anys, i el va deixar greument ferit. En quin món vivim!

Dimarts 25 d’agost de 2020
Nit
Caminar és viure la natura i els seus cicles, ser observador del paisatge exterior i de l’interior. És l’olor dels fonolls, la fortor dels camps amarats de mesquita, la fragància fresca de finals d’estiu… Avui hem trobat un vesper autòcton. M’hi he pogut acostar molt perquè les vespes encara dormien. Una de freda i una de calenta. La freda, que les dades sobre la incidència de la Covid-19 no milloren. I ara, el president espanyol diu que les comunitats podran sol·licitar l’estat d’alarma. I la calenta, que han aconseguit erradicar la pòlio del continent africà, gràcies a una gran campanya de vacunació.
La lluna és mig botonet de nacre en el vestit de la nit.

Dimecres 26 d’agost de 2020
Tarda
Tinc mal de cap, no surto a caminar. Aquests dies he passat massa hores a l’ordinador. Als EUA se succeeixen les anul·lacions de competicions esportives pel cas Jacob Blake i pel racisme sistèmic.

Dijous 27 d’agost de 2020
Tarda
Fa un matí d’humitat i boires. Sortim a caminar. És Sant Lleïr, copatró de Sant Antoni de Vilamajor. Es fa missa a l’ermita i audició de sardanes amb les mesures de prevenció convenients. La taxa espanyola de contagis de Covid-19 és la sisena del món. I falten només dues setmanes perquè els alumnes tornin a les escoles. Es mereixien una altra tornada!
La mare m’ha donat unes quantes figues de coll de dama blanca. M’encanten!

Divendres 28 d’agost de 2020
Nit
No he sortit a caminar, esmorzo i de seguida em poso a l’ordinador. M’agrada complir amb els terminis planificats. Hem anat a dinar tots quatre al restaurant L’Oficina, com abans, quan encara érem tots a casa. I hem conversat sense pressa, d’economia, de política, de la vida, d’ells, de nosaltres… Mentre assaboríem unes delicioses croquetes d’arròs negre, o un arròs del senyoret.
Al vespre ha arribat la pluja, i ha continuat plovent mansament, mantenint allunyats els llamps. Assaonant els nostres somnis.

Dissabte 29 d’agost de 2020
Tarda
Encara plovisqueja. Vaig al mercat a la plaça. Ja hi ha mandarines, són de Sud-àfrica. No en compro. Ara és temps de préssecs, melons, síndries…
Acabo de llegir Guillem de la Núria Cadenes. Guillem Agulló va ser assassinat per independentista i antifeixista un 11 d’abril de 1993. Li vaig regalar aquest llibre al meu fill petit fa un temps i el va llegir en una alenada. M’ha agradat poder compartir amb ell aquest record tan dolorós de la història recent. L’he llegit amb el cor encongit i les emocions fetes un grumoll. Em venien al cap molts moments viscuts aquests darrers anys: manifestacions, talls de carreteres, la concentració a l’aeroport… M’han impactat especialment aquestes paraules de la seva mare: “Aquests dies, per desgràcia, els vostres fills han fet abundants manifestacions contra el feixisme i el racisme, i molts d’ells ho han fet d’amagat perquè vosaltres no els n’heu donat permís. Us comprenc, teniu por. I feu bé de tindre’n, perquè els llops estan ací, a l’aguait; si no, vegeu què li han fet al meu fill. Si teniu por, que no hi vagen, però aneu-hi vosaltres. Demostreu-los fins a quin punt sou solidaris, que val la pena de lluitar per una societat lliure i democràtica. Feu que se senten orgullosos de vosaltres, dels seus pares.”

Diumenge 30 d’agost de 2020
Capvespre
Aquest matí he anat convidada a La casa del bosc, de la Pat Vila i en Jean Pierre, a Sant Cebrià de Vallalta. Han arreglat una masia preciosa perquè sigui un lloc d’intercanvi cultural. He coincidit amb l’escriptor Jordi Campoy i amb en Jordi Plana. He portat un hibisc rosa pàl·lid per al jardí dels amics; diu la Pat que hi posarà un rètol amb el nom de la persona que li ha regalat. Compartim l’excel·lent fideuada del Jean Pierre al porxo amb vistes al mar, sota la mirada atenta de les alzines i les pedres de granit gegants que descansen en llits de sauló del Montnegre. Parlem de llibres, del vi, de futbol –el pare de la Pat era en Jordi Vila titular del Barça de les cinc copes–, de les escoles… I en una bufada es fa la tarda. De camí m’encalça un bon aiguat, amb prou feines veig la carretera. Paro la ràdio, em poso les ulleres i redueixo la marxa. M’agafo fort al volant i visc el present.