La clau de volta no és la força en el nombre de regidors o diputats, la clau és el projecte col·lectiu i el deure d’entesa.

Els darrers mesos quatre municipis del Vallès Oriental han canviat els seus governs de coalició. Es va obrir el foc a les Franqueses, quan Junts i el PSC van posar fi al govern compartit per discrepàncies en el Pla d’Actuació Municipal (PAM). Després va tocar Parets, quan el trencament de Sumem Esquerres amb els socis d’ERC i Parets per la República va desembocar en una moció de censura que ha permès recuperar l’alcaldia al PSC, que ara gestiona amb Sumem. I aquesta setmana, En Comú Podem ha anunciat que trenca a Sant Fost amb ERC i una regidora no-adscrita, que s’havia presentat a la llista del PSC. A Figaró, en canvi, Tots per Figaró i ERC han pactat que governaran plegats.

La fragmentació política empeny els càrrecs electes a l’entesa. Sigui al govern de l’Estat, el de la Generalitat o el dels ajuntaments, la ciutadania fa temps que no confia el poder de les institucions a una sola opció. Són excepcionals els plens o parlaments amb majories folgades, i ben poc usuals les majories absolutes. Així, doncs, s’equivoquen els crítics de la fragmentació que insisteixen que tantes opcions en joc estan convertint els plens i parlaments en un mercat de Calaf en què l’estabilitat i els projectes a mitjà i llarg termini es perden als calaixos. I certament erren perquè el problema no rau en la decisió dels votants, sobirans per decidir amb el seu vot la que consideren la millor opció amb tots els matisos que vulguin; les dissonàncies rauen en l’exercici concret d’aquesta delegació. La clau de volta no és la força en el nombre de regidors o diputats, la clau és el projecte col·lectiu i el deure d’entesa.

Els pares – o més aviat avis– de la recuperació de la democràcia als ajuntaments el 1979 expliquen que en aquells primers consistoris bona part de les decisions es prenien per consens. Cert és que es tractava de capgirar el franquisme i de construir un nou sistema de llibertats, però tampoc no es pot obviar que aquells demòcrates novells pensaven a governar per a tothom, tant per als que els havien votat com per a la resta. Governs multicolors d’ara cimentats en quotes o repartiment d’àrees estanques serviran per edificar consensos, fins i tot amb l’oposició? Caldrà seguir atentament els esdeveniments.