Els pèls de la Irene són els pèls de totes les dones i només nosaltres tenim dret a decidir si ens volem depilar o no

Jo no sé si la Irene acabarà sent vicepresidenta o no. N’he seguit tan poca cosa, d’això de la investidura, perdoneu-me, que no sé si la cosa va seriosament o és una d’aquestes informacions que corren, van i venen i serveixen per liar-la parda i fer soroll. Sigui com sigui, ja m’ha agradat la polèmica servida. M’ha agradat especialment perquè el que ha generat polèmica no ha estat que la Irene sigui llicenciada, tingui màsters, experiència política, solvència professional o ambició de ser vicepresidenta, no..., això no és rellevant. Ni tampoc que sigui dona, o dona jove, o la dona jove de, o la dona jove mare de i dona de que és... no, ni tan sols això sembla rellevant. El que ha generat la polèmica són els seus pèls de les aixelles no depilats. Em fascina pensar la de polseguera, comentaris a favor i en contra, tuits, opinions i algun article (fins i tot aquest) que tot això ha generat, que quatre pèls han generat. I no ho dic amb ironia això que em fascina, eh! Ho dic amb total sinceritat. Amb una veneració absoluta pel debat generat. Perquè mai no s’havia parlat tant de com duem els pèls de les axil·les les dones i de si això ens capacita per ser vicepresidentes del govern o no i, sabeu què? Que si no se n’havia parlat és perquè no hi havia altra opció que la d’anar rasurada, afaitada, depilada i perfectament sense ni un pèl per aquests mons de Déu. I que surti la Irene i sense voler-ho ella tothom estigui parlant de la seva aixella i fent-ne bandera feminista em sembla meravellós perquè vol dir que algunes coses canvien. No canvia el fet que parlem abans del físic d’una dona que de la seva capacitat a l’hora d’assumir una tasca, ni canvia el fet que sempre hem conegut la Irene com “la dona de”, ni canvia el fet tampoc que ens pesi més el seu embaràs que no les seves idees, però sí que canvien alguns petits detalls: pot portar les aixelles com vulgui, la Irene. Ara pot. I no se n’amaga. I no em digueu que ha pogut sempre perquè això és de cecs: podia legalment, però socialment l’estigmatitzava i estava mal vist. De fet, el cromanyó del PP que va iniciar la polèmica, Jesús López, ho segueix pensant. I com ell, moltíssims i moltíssimes més. Perquè segons ell, i ells i elles, els pèls i l’aixella i el cos de la Irene no són només de la Irene, sinó de tota la societat que la mira, la jutja i decideix. I aquest debat que s’ha generat ara precisament demostra que no, que això ja no és així, que ja no serà mai més així, que els pèls de la Irene són només cosa de la Irene. I no sabeu, estimats, com ho celebro, sigui vicepresidenta o no. Perquè els pèls de la Irene són els pèls de totes les dones i només nosaltres tenim dret a decidir si ens volem depilar o no. Així que seguim-ne parlant i, després, fem un pas més i parlem de si serà una bona vicepresidenta o no. No per ser dona o dona jove o la dona jove de, sinó per ser la Irene Montero.