Els protocols de seguretat se m’han enredat entre els llençols
Dilluns 7 de setembre de 2020
Vespre
Mentre caminem, comencen a prendre posicions alguns núvols amenaçadors. Han arribat la majoria de mestres nous a l’escola, tindran quatre dies per situar-se abans de l’inici de curs. El Departament d’Educació ha penjat un vídeo i un document del Pla de Formació per a l’inici de curs en el marc de la pandèmia de la Covid-19. La direcció de l’escola també n’ha gravat un per informar les famílies, me’ls miro, i em torno a llegir el Pla d’Obertura del nostre centre. Tinc el cervell embutllofat!
Dimarts 8 de setembre de 2020
Nit
A la tarda van creixent boires fins a acabar descarregant un bon xàfec. Aquest any, els alumnes de quart d’ESO de l’institut de l’Ametlla del Vallès llegiran Pots comptar amb mi. Els exemplars de la novel·la s’acaben, espero trobar una altra editorial per reeditar-la. Per sort, en vaig poder recuperar els drets. Treballo a l’altell fins tard.
Dimecres 9 de setembre de 2020
Tarda
El dia es desperta emboirat, al migdia tornen els ruixats. Avui comença la Setmana del Llibre en Català, tinc moltíssima feina amb la novel·la que estic escrivint, aquest any no hi podré baixar. Em regalaré un parell de llibres per fer-me passar el disgust.
Les imatges del Golden Gate i la badia de San Francisco amb una atmosfera taronja d’òxid són un plagi macabre de Blade Runner 2049. Els incendis devoren la zona oest dels EUA i deixen una boira de fum irrespirable. Aturem ja el canvi climàtic!
Dijous 10 de setembre de 2020
Vespre
Les boires fan farbalà al peu del Montseny. Matí, claustre on line. A la tarda, reunió de pares pel Meet. Tenen molts dubtes.
S’ha anul·lat la baixada de torxes del poble per la impossibilitat de complir les mesures que marca el Departament de Salut.
Divendres 11 de setembre de 2020
Tarda
Anem a la marxa lenta de vehicles que organitza l’ANC de Vilamajor fins a Sant Celoni amb motiu de la Diada. A l’Auditori se’ns sumen els de Llinars. La concentració és en una zona àmplia davant l’estació de trens. Zones marcades amb cinta; cadires a una distància de dos metres; gel hidroalcohòlic a l’entrada… Veient les mesures preventives, coincideixo amb el que deia ahir Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural: “De la mateixa manera que podem anar a un restaurant i complir la seguretat, també ens podem manifestar.”
Dissabte 12 de setembre de 2020
Tarda
Acabo La noia del violoncel, el debut a la literatura de Jordi Campoy, músic, pianista i compositor. Una novel·la àgil, amb una bona dosi de misteri, que m’ha mantingut enganxada a la tinta de les seves pàgines. La història es mou en dos escenaris: el Londres del 2007, on viu l’Anne, una noia que toca el violoncel a la London Symphony Orchestra, i la Barcelona dels anys 60 i 70. El nexe entre aquests dos mons és un violoncel i un seguit de referències musicals que són el complement de l’estat d’ànim de la protagonista. M’agrada com juga amb les paraules; com desgrana els detalls; el punt descarat amb què salpebra les pàgines i com envernissa tota la novel·la amb una subtil capa de sensibilitat. Conec el Jordi Campoy de les xarxes, hem coincidit en alguna trobada, en l’última van poder compartir dinar, sobretaula i una llarga conversa. L’he vist treure el cap entre els paràgrafs. Us deixo aquest tastet tan llaminer i significatiu, ja que l’atzar té un paper molt important en la trama: “I si poguéssim fer anar el temps enrere? I si l’atzar ens donés una segona oportunitat per ajustar les petiteses que marquen l’esdevenir? Com seria si poguéssim recosir les petites ferides que ens fan els anys?”
Diumenge 13 de setembre de 2020
Nit
L’estiu espeternega amb força en l’intent impossible de resistir. Com una sargantana m’estiro al jardí per emmagatzemar reserves solars, mentre llegeixo El temps de les cireres de Montserrat Roig.
A la tarda, m’assec a l’ordinador i enllesteixo un article sobre la tornada a l’escola pensant en els alumnes, els grans protagonistes del món educatiu. Perquè es mereixien una altra mena d’inici de curs després de tants mesos. I a la nit em costa dormir, els protocols de seguretat se m’han enredat entre els llençols; les franges horàries dels grups xerriquen; les abraçades perdudes ploren; els somriures esborrats em persegueixen… Tot plegat és un malson. Demà, els mestres i tot el personal dels centres educatius, malgrat les incerteses, posarem tota la nostra energia per acollir-los millor que mai.