Dietari de l'okupa de l'altell

"El poder de l’amistat, com el de l’amor, també és etern.” / Karl Waldmann (1900-1958) / Galerie Pascal Polar Dilluns 24 de juny de 2024NitSant Joan, estic per casa, avanço feina i descanso. Dimarts 25 de juny de 2024NitCaminem de bon matí. La temperatura és suau, encara hi ha camps de cereals sense segar. Tenen grans clarianes, sembla que s’hi hagin ajaçat els senglars. Han alliberat Julian Assange, fundador de WikiLeaks, després d’haver arribat a un acord amb els EUA. Feia 17 anys que estava privat de llibertat. Penso en el seu patiment i en el patiment dels que l’estimen. En l’home que era abans i l’home que ha sortit avui. En tot aquest temps que li han pres i que no podrà recuperar mai. M’horroritza la crueltat humana.A la tarda, he quedat amb la Gemma Permanyer de Vallès Oriental Televisió (VOTV) per gravar una entrevista per al programa El perfil. Gravem a dins de Can Rius, a Caldes, a la galeria de cristall. Un espai que guarda l’essència del que va ser un luxós balneari a finals del segle XIX, començaments del XX i que m’ha servit d’inspiració per crear el Balneari Ventura. De tornada, m’assabento que El cor del balneari és a la llista dels més venuts de la setmana passada a la llibreria Ona de Barcelona. Quina emoció! Dimecres 26 de juny de 2024NitEm truca el periodista Saïd Sbai per gravar una entrevista per a Ràdio Girona. Treballo tot el matí a l’escola. A la tarda, tinc la presentació al Castell Nou. Ha sigut una delícia. L’alcalde ha obert l’acte celebrant que hagi tornat a Llinars per presentar aquesta nova novel·la. Li he contestat que aquest lloc amb tanta història em portava sort. Però he mirat la sala plena, coneguts, amics i familiars. “Els que em porteu sort sou vosaltres.”, he dit. Ha sigut tot un plaer parlar de la novel·la amb l’amiga, escriptora i col·laboradora d’aquest diari Marina Martori, que fa les coses molt fàcils. Dijous 27 de juny de 2024NitCaminem, la riera de Vilamajor torna a baixar seca. Però els embassaments van recuperant el cabal. Matí a l’escola. Tarda de correus i gestions. Cap al tard, tinc reunió de la junta de teatre Vilamagore. Avui, el Nació Digital Baix Montseny publica la notícia de la presentació al Castell Nou de Llinars. I el vallesà Jordi Sanuy, periodista de TV3, penja la ressenya de la novel·la al seu blog Paranoia 68. Us en deixo un petit fragment: “El cor del balneari és un llibre àgil, visual, lluminós i amb un final rodó. Un dels missatges que queden després de llegir-lo és la necessitat de lluitar per les coses en què creus fermament, sense defallir. El poder de l’amistat, com el de l’amor, també és etern.” Divendres 28 de juny de 2024NitVaig a comprar. Dinar de fi de curs amb els mestres de l’escola. Vespre, revetlla i celebració d’aniversari de l’Albert al jardí. Sopar, coca i cava. Dissabte 29 de juny de 2024NitMatí de nervis, el temps assenyala pluja i no ens podem arriscar a fer la presentació a fora. És festa major de Sant Pere de Vilamajor i els espais estan ocupats, decidim preparar el taller d’art de la Rectoria. Ens trobem allà amb la Mònica Socías. El taller es va omplint fins a quedar ple. La Mònica em commou d’entrada, traient una capseta de música per sorpresa per presentar l’inici de la novel·la. I a partir d’aquí, la va comentant detalladament, però sense descobrir cap secret que no es pugui descobrir. I va enllaminint el públic, que cau rendit davant les seves arts de seducció comunicativa. I els diu que, tal com li vaig dir, som davant d’una novel·la de foc i aigua, en tots els sentits. Quan acabem, esclata la tempesta, com si hagués estat invocada. Anem a dinar amb la Mònica i gaudim d’una agradable sobretaula. Al vespre, quedo rendida al sofà, he acabat tota l’energia. Diumenge 30 de juny de 2024NitMatí, pujo a veure la visita guiada a la Força de Vilamajor que fa l’Higini Herrero, amic i responsable del Punt d’Informació de Sant Pere. Com sempre, ha estat fantàstica, una explicació molt amena i didàctica. I el públic s’hi ha abocat, com a totes les activitats que es munten des de la Mongia. A més a més, la gent ha pogut pujar a les golfes de l’església i a la Torre Roja, acabada de restaurar. A la tarda, hem anat a la batukada, a més de Vilabatuk, també hi participava Tabom, de Sant Esteve de Palautordera, i la Batukada de Joves, de Mollet. Després, tocava a la pista poliesportiva la Vanda, un grup de joves, la majoria exalumnes de la nostra escola. Fa il·lusió que es potenciï la cultura de proximitat. Ens hi hem quedat una estona. Un entrepà i fi de festa.

Dietari de l'okupa de l'altell

“Els que em porteu sort sou vosaltres”