Els reptes i els perills del nou curs polític
EL 9 NOUEl nou curs polític comença amb massa tensió. La crisi a Ceuta per l’entrada massiva d’immigrants i la gestió que n’ha fet el govern de Pedro Sánchez ha generat manifestacions i actes de rebuig. A prop de casa nostra, a Manresa, també hem viscut tensió arran del crim, aquesta setmana, d’un home de 45 anys. Hi ha dos detinguts, de 15 i 16 anys. Confiem que la justícia depuri les responsabilitats. L’extrema dreta, que també està intentant instrumentalitzar l’arribada d’immigrants a Ceuta, ha escampat malintencionadament el fals rumor que els detinguts de Manresa són dos menors immigrants no acompanyats. Un cop més ha demostrat que no deixarà escapar cap oportunitat per inflamar sigui com sigui el clima de crispació.
Hi ha, però, molts altres fronts oberts que marcaran el curs. El de l’habitatge és un dels més preocupants i obligarà totes les administracions, també els ajuntaments, a arremangar-se per fer front a una crisi que impedeix a moltes persones, especialment joves, tenir a un sostre digne.
L’altre gran tema és el de l’educació. Més enllà de la crisi per les proves PISA, el curs comença tal com va acabar, amb desacords i l’anunci d’una vaga pel primer dia de classe. Per arribar a un acord, que avui ja clama al cel si pensem en els interessos dels alumnes, caldrà generositat per totes dues parts i estar disposats a cedir. Ningú ha d’oblidar que l’objectiu comú ha de ser millorar el nivell dels estudiants.
També caldrà veure si podem parlar ja en passat de la crisi de Rodalies, que en el cas de l’R3 sembla endèmica. I a les portes de la Diada, un altre flanc a defensar és el de la llengua. Les dades apunten a una disminució de l’ús del català, que continua reculant com a idioma habitual. Hi ha molta feina a fer perquè el català continuï tenint el paper de cohesió que ha tingut en altres moments.
Aquests reptes –en podríem afegir molts més– són múltiples i difícils. Tenim tot el dret d’exigir als governants un bon funcionament dels serveis públics. I això inclou des de l’educació i la sanitat fins al transport, l’habitatge i també la seguretat. Cal governar i governar bé, amb transparència, sense amagar els problemes ni fer veure que no existeixen. Ara bé, cal evitar deixar-nos emportar pels discursos apocalíptics de la por, que poden donar vots però que gairebé mai aporten solucions. La convivència és un bé massa preuat perquè deixem que ens la prenguin.