Els Santacruz

Palplantat davant de la parròquia de Betlem a la Rambla de Barcelona, m’entretinc amb la contemplació de les escultures gòtiques d’en Francesc Santacruz i Artigues. La primera, la de la Nativitat, situada al segon cos de la façana damunt de la porta principal que dona al carrer Xuclà, l’hi fa de targeta de presentació, que per això n’hi diuen l’església de Betlem. Una segona escultura, del Nen Jesús, corona una altra porta més modesta, la de la Rambla, que es manté oberta als visitants tots els dies de la setmana. I encara n’hi ha una tercera, d’escultura, amb la imatge de sant Francesc Xavier instal·lada en una fornícula a la façana paral·lela a la Rambla. Res no destorba la meva atenció de les imatges, ni l’incessant brogit del trànsit que roda Rambla avall, ni els esgarips d’un grup de turistes japonesos que, una mica més enllà –oh! Sorpresa–, acaben de descobrir l’entrada al Mercat de la Boqueria i s’hi entaforen atropelladament, com si no hi hagués un demà. [caption id="attachment_137190" align="alignnone" width="320"] Escultura a l'esglèsi de Betlem de Barcelona, obra de Francesc Santacruz i Artigues[/caption] Francesc Santacruz i Artigues, a qui també se’l coneixia com a Francesc de Santa Cruz, va exercir d’escultor a cavall entre els segles XVII i XVIII. Provinent d’una nissaga d’escultors italiana de la ciutat de Barletta, a la costa de l’Adriàtic, es va establir a Barcelona i va ser un dels fundadors del Gremi d’Escultors que, gràcies a la seva creació, es va poder desvincular dels entalladors, ofici al qual originalment hi constaven adscrits. Com que la seva fama era notòria, només va treballar en esglésies de renom i va ser considerat una de les principals figures de l’estil gòtic i en conseqüència va gaudir d’una folgada posició econòmica. A més de les obres ja referides a l’església de Betlem, també és l’autor de diversos retaules com el de Sant Sever, a la catedral de Barcelona; el de Sant Pere i Sant Pau, a l’església del Prat de Llobregat; el de la capella de Sant Benet, al Monestir de Sant Cugat del Vallès; o la talla policromada de l’Assumpció de la Verge, visible al Museu de Lleida diocesà i comarcal. Quan li encarregaren el retaule per al monestir de Sant Cugat, va conèixer a una vídua, la Caterina Gener, filla d’un fuster d’aquell poble, amb qui es va casar i va tenir-hi dos fills: el Francesc i l’Agustí. Anys més tard, l’Agustí seria el rector de la parròquia de Sant Feliu de Codines i va acollir al seu pare. Vejam, més que acollir-lo, li va procurar refugi, ja que Francesc Santacruz i Artigues havia militat a l’exèrcit austriacista amb el grau de sergent i, acabada la Guerra de Successió i sota la dominació borbònica, no hauria tingut més remei que expatriar-se o anar a parar a la cleda. El lloc d’estada no podia ser més idoni, perquè ningú no gosaria qüestionar-li al senyor rector a quin hoste tenia o deixava de tenir a la rectoria. Francesc Santacruz i Artigues moria en aquesta vila el 21 de febrer de 1730, i va ser enterrat al antic fossar de l’església. Després que s’obrí l’actual cementiri municipal el 1850, les seves despulles hi van ser traslladades. FRANCESC SANTACRUZ I GENER, EL MILITAR El fill gran de l’escultor Santacruz va ser batejat amb el mateix nom que el seu pare, Francesc. Durant la seva joventut també havia fet d’escultor, com el pare, i quan la Guerra de Successió ambdós van militar a l’exèrcit austriacista i van servir al mateix cos, el d’enginyers, ocupats en idèntica tasca, les zones de les defenses. Totes aquestes coincidències han arribat a crear confusió, i erròniament se’ls cita, a l’un per l’altre, en algunes publicacions i fins i tot en una enciclopèdia. Francesc Santacruz i Gener té alguns retaules meritoris de la seva època d’escultor, però evidentment sense arribar a assolir mai la dimensió artística del seu progenitor. En són unes bones mostres els que hi ha a les Jerònimes de Barcelona i els de les esglésies de Sant Vicenç dels Horts i de Santa Maria de Llinars. Va ser, això sí, un destacat militar, que amb el rang de capità d’enginyers fou destinat a la fortalesa de Cardona del 1707 al 1713, on tenia cura de l’estat de les muralles. Posteriorment va ser traslladat a Barcelona, on es va encarregar de les fortificacions, i ja als darrers dies del setge borbònic a la ciutat Santacruz va fugir, embarcant-se cap a Maó en el mateix vaixell on també anava el general Josep Moragues, que pretenia passar desapercebut. Pel que sembla, Santacruz es va dirigir –inconscientment– a Moragues com a general i, després d’haver sentit qui era, el capità del vaixell s’espantà i per temor a represàlies va fer tornar la nau a port argumentant que hi hauria mala mar. El general Moragues es va haver d’amagar a Montjuïc i al cap d’uns dies, quan intentava llogar una altra embarcació, va ser delatat als borbònics, que l’empresonaren i el decapitaren, i van posar el seu cap dins d’una gàbia al Portal de Mar, a la vista de tothom durant 12 anys. Per la seva part, Santacruz va poder exiliar-se a Viena, la capital imperial, tal com consta en un rol del 20 de juny de 1716 de la llista d’oficials: “[...] “Spanish Osterreichische Truppen: Don Francesc de Santa Cruz, capità d’arquitectes militars, patent de S.M.” Dos anys després, el 1718, des de Viena, va estampar el seu famós gravat Barcino Magna Parens, que després es va fer imprimir. És el millor i més ben detallat plànol del setge de Barcelona, de grans dimensions, amb la distribució tant de les forces defensores com de les atacants, tot l’eixam de carrers, camins i vies de comunicació, defenses i baluards, i d’altres elements de la ciutat. I es pot afirmar rotundament que Francesc Santacruz i Gener va passar els seus darrers anys a Viena, on va morir. AGUSTÍ SANTACRUZ I GENER, EL RECTOR I FUNDADOR DE L'HOSPITAL El fill petit de l’escultor, l’Agustí Santacruz i Gener, amb un concrus previ es va convertir en el rector de la parròquia de Sant Feliu de Codines. Hi va exercir del 1708 fins al 1750, l’any de la seva mort. L’any següent al de la seva incorporació, el 1709, l’església va començar a experimentar unes transformacions artístiques colossals, sobretot a l’interior. Un grup d’italians van ser contractats per fer les escultures del cimbori, que, un cop enllestit, fou l’admiració de tothom. Ja hem explicat que la nissaga dels Santacruz era d’origen italià, per tant es més que possible que els italians hi acudissin a exercir el seu art cridats pels Santacruz. Si no, difícilment s’entendria com de tant lluny havien vingut a parar a una modesta parròquia, aleshores un llogaret de amb prou feines 600 habitants. A les notícies de la parròquia hi consta: “[...] Les cèlebres escultures del cimbori foren executades pels emblanquinadors italians a l’església parroquial, al segle XVIII, els quals s’hostatjaven a Can Umbert de la Sagrera i que des d’aquella època se’n va dir per aquest motiu Can Sant Pare. Al cap de munt del cimbori hi havia un rengle d’àngels que es donaven les mans fent una rotllana. Més avall hi havia moltes d’altres figures representant Papes, Bisbes, Profetes, etc.” Per cert, aquestes escultures del cimbori van desaparèixer quan l’església va ser cremada durant la Guerra Civil el 1939. Com que l’Agustí s’havia fet càrrec del seu pare i el seu germà s’havia expatriat a Viena, va ser l’únic beneficiari d’una herència abundosa. Amb els cabals obtinguts va adquirir uns terrenys del Mas Tura a Vicenç Tura, amb la intenció d’edificar-hi un Hospital per als pobres malalts de la Vila, una obra que va costar més de 20.000 lliures, tota una fortuna per la època. Ho va fer amb tots els ets i uts: escriptures de compra dels terrenys i de fundació davant notari, nomenament d’administradors, previsions futures, dotacions econòmiques per metge, infermer, personal, etc. La seva construcció va ser acabada el 30 de gener de 1744. Agustí Santacruz i Gener va morir a Sant Feliu el 6 de març de 1750 i resta enterrat al propi Hospital que, amb aquestes paraules textuals escrites a l’acta fundacional “ordeno y mando” havia fet edificar. L’Hospital, a dia d’avui, encara compleix una noble funció convertit en residència per a gent gran. [caption id="attachment_137191" align="alignnone" width="900"] Hospital de la Santa Creu de Sant Feliu de Codines, fundat per Agustí Santacruz i Gener[/caption]

La petja a Sant Feliu dels Santacruz, nissaga d'escultors, militars i religiosos

Els Santacruz