El dia dels Innocents forma part del cicle de les festes del Carnestoltes

La mare Conxita, cada any, quan arribava el 28 de desembre, diada dels Sants Innocents, sistemàticament tenia per costum explicar-nos la història d’una innocentada, un record de quan ella era ben petita, que va tenir lloc a Collsuspina, al Moianès. Es veu que una de les noies més múrries del poble, aquell dia i just de bon matí, es va posar a cridar: “Auxili, socors. Hi ha foc a la pallissa de cal Xarina!”, i el veïnat, prest i amb galledes plenes d’aigua, va sortir de les seves cases per anar a sufocar l’incendi. Al cap de poca estona estaven tots a punt davant de la presumpta casa en flames, a fi d’ajudar en allò que fos menester. De la porta els va sortir aquella mossa, cara-pigada –talment com la Pippi Langstrump–, que després de fer-los pam i pipa va exclamar: “Avui és el dia dels Innocents, ha, ha, ha!” La diada dels Sants Innocents se celebra segons el costum de les festes saturnianes, que els romans dedicaven al deu Saturn. Pel que sembla, durant aquest curt període de temps es donava certa llibertat als esclaus per poder gastar-se bromes i fer juguesques entre ells. En canvi, l’origen cristià es un episodi hagiogràfic i ben diferent. Segons narra l’Evangeli de Mateu, Herodes I el Gran, rei de Judea, va ordenar matar tots els nens de menys de 2 anys nascuts a Betlem, entre ells Jesús, per temor que l’anunciat Messies vingués al món. Des d’aleshores, la cultura popular converteix en innocent qualsevol persona prou ingènua per creure’s mentides que se li puguin explicar al llarg d’aquest dia. PLANTAR LA LLUFA El dia dels Innocents forma part del cicle de les festes del Carnestoltes –de Nadal a Carnestoltes– i és costum penjar la llufa a l’esquena d’algú perquè sigui la riota de tothom. Les llufes, segons explica Víctor Català, pseudònim de l’escriptora Cateria Albert, “són dones encantades que viuen amagades als boscos i responsables de fenòmens inexplicables, dels ecos que ens retornen quan cridem al bosc. La seva aparença és incerta, volàtil. De naturalesa enginyosa, éssers que els agrada de tant en tant fotre el pèl als incauts, als càndids, sobretot a l’acabament de l’any...” En l’imaginari popular, la llufa pren la forma d’un senzill ninot que es fabrica retallant-lo d’un full de diari, però més antigament es feien servir fulles de col. Un Dia dels Innocents de fa molts anys, mentre jo estava entregat a la papiroflèxia bo i fabricant llufes a dojo, un proveïdor va venir a casa per cobrar una factura. Era el president del Gremi Ramader de Lleida, un personatge arrogant que no es podia entretenir gens ni mica perquè havia de marxar de pressa; va dir-li al pare que a les 10 de la nit l’esperaven a les Borges Blanques, on havia de pronunciar el discurs de cloenda anyal davant dels membres del gremi. Quan ja s’acomiadava del pare, per l’esquena i a traïció –tal com s’ha de fer– li vaig plantar la llufa. El cor m’anava a mil per hora, però l’adrenalina segregada per l’acció bé que s’ho valia. Ni se’n va adonar. Quan va sortir de casa vaig apressar-me a arribar fins al finestral del menjador que dona al carrer, des d’on el vaig seguir amb la vista mentre ell anava carrer enllà a buscar el cotxe. La llufa, de paper de diari, destacava darrera del seu trajo de color beix i voleiava d’un cantó a l’altre gràcies al seu caminar cadenciós i al vent que s’havia girat aquell capvespre. Darrere meu i també espiant per la finestra, el pare –quina sorpresa!– s’havia apuntat a la festa i còmplice –inusual– de la meva malifeta, encara em sembla sentir-lo dir, tot rient: “Òndima, noi, si aquest home comença el discurs i la llufa encara no se li ha desenganxat, que bo, pagaria per veure-ho!” “L’AJUNTAMENT ADQUIREIX CAN ROQUETA” La fàbrica Roca Umbert deu el seu nom al matrimoni format per Joan Roca Cassart i Maria Umbert Ventura. La fàbrica va ser inaugurada el 1901 i fou coneguda com a Can Roqueta, perquè aquest era el mot de la casa on vivia en Joan Roca Cassart, al carrer Joncar, número 9, de Sant Feliu de Codines. Tant el terreny com l’edifici de la fàbrica tèxtil pertanyen a la família Ullar, i d’ençà de la seva fundació s’ha esbombat que la nau va ser dissenyada per l’arquitecte Antoni Gaudí, que durant aquella època feia estada a Sant Feliu, precisament a casa d’en Francesc Ullar Roca, fugint de la passa de còlera que hi havia a Barcelona. “La veritat és que no s’han trobat plànols que demostrin l’autoria de la edificació i, si Gaudí tant sols va donar algunes idees, va ser dissenyada, però, diferent de com l’hagués projectada”, explica Joan Bassegoda Nonell al llibre El gran Gaudí (Editorial Ausa, 1989). Aquesta fàbrica és l’edifici industrial més gran de Sant Feliu i està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És de caràcter arquitectònic conegut com a estil Chicago, de planta rectangular, compost de soterrani, planta baixa i dues plantes. Les façanes són iguals i planes de composició simètrica formades per una seriació de pilars amb arcs de mig punt, els pilars tenen un valor de doble alçada i donen al conjunt un caràcter de monumentalitat. La fàbrica va tancar a la dècada dels 70 del segle passat i fou parcialment explotada per un petit taller de confecció. Aquest darrer any s’ha parlat i, encara més, s’ha especulat amb la notícia –del tot certa– que la propietat està disposada a vendre-la. Però havia d’arribar el 28 de desembre de 2021 perquè algú fes córrer per Instagram aquest fake, que va ser la innocentada del dia i va fer picar a més d’un: “L’Ajuntament adquireix Can Roqueta per 1,5 milions d’euros. Gràcies a una subvenció de la Diputació per a inversions d’adquisició de béns culturals, l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines ha comprat Can Roqueta per 1,5 milions d’euros (un 25% del pressupost municipal), dels quals la Diputació en finança la meitat. L’edifici passa a ser propietat i gestió municipal i el projecte de l’equip de govern és fer-hi una residència d’artistes amb tallers d’arts plàstiques, expressió corporal, música, teatre... i molt més! “Volem que sigui un equipament que doni difusió de Sant Feliu a l’exterior”, ha dit un dels membres de l’equip de govern. També han anunciat, però, que les obres començaran quan acabin les de l’antiga farmàcia.

El dia dels Innocents forma part del cicle de les festes del Carnestoltes

Els Sants Innocents