Altra vegada el Pirineu queda lluny de la plana i de la terra baixa

Aquest desolador foc del sud de Catalunya de les darreres setmanes ha fet despertar de nou la pagesia. S’han aixecat algunes veus queixoses de les decisions que es prenen sense que la gent de la terra en tingui coneixement. Com s’ha fet tantes vegades, són decisions que es prenen des de qualsevol despatx del passeig de Gràcia, i que pren aquell personal que no sap el que és una simple escarola. L’última queixa dels pagesos feia evident que la prohibició de la sega faria que el sindicat majoritari, Unió de Pagesos, hagi sigut contundent. Si després dels dies que vindran comença a ploure, i encara no s’ha segat, les conseqüències poden ser fatals per a la pagesia. És ben clar que s’ha pres una decisió des de la taula d’un despatx, sense consultar-ho amb els afectats, ni amb el sindicat majoritari. De nou, doncs, els pagesos són bandejats de l’escena social. De bell nou, els nostres pagesos són els últims a ser consultats per cap autoritat que ens diuen que és competent. Tot això m’ha conduït a pensar en aquell malaguanyat Doctor Music Festival que s’havia de celebrar a Escalarre, al municipi de la Guingueta d’Àneu, al Pallars Sobirà. Aquest any es compliria la vintena de festivals en aquest lloc del nostre Pirineu. Però un fatídic dia va aparèixer una cosa anomenada ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i amb excuses catastrofistes, plenes d’ambigüitats, però amb alarmants pronòstics, va decidir que allò que feia una bona colla d’anys que se celebrava al nostre Pirineu, havia de deixar de celebrar-se. Què s’hi ocultava darrere aquesta decisió? Se sabrà mai la veritat? Això passava el mes de març. Aquelles primeres notícies van fer que la gent de muntanya es comencés a bellugar i a posar-se en guàrdia, amb declaracions a la televisió i tractors a la carretera. Ells s’hi jugaven molt. La gent de muntanya es veien una altra vegada espoliats d’una font d’ingressos important. Novament, des d’un miserable despatx de ciutat, la gent de muntanya es veien desposseïts d’un festival de molta importància per a la seva vall. Altra vegada, la “terra baixa” feia mans i mànigues, pel canal que fes falta, per fer arribar la seva autoritat on calgués. Però tot ho tenien ben lligat. La decisió era ben presa des de feia molts dies i moltes setmanes. I el dia 5 d’abril ja comencen a fer la seva aparició els primers anuncis i cartells del nou Doctor Music Festival a l’anomenat Circuit de Barcelona-Catalunya-Montmeló. Els dies que estan previstos són 12, 13 i 14 de juliol, amb una colla de noms internacionals espectaculars, com l’actuació de Texas, amanits amb d’altres de ben entranyables de casa, com Quimi Portet, Els Pets, La Pegatina o l’inefable Albert Pla. Un abonament d’un dia costava 62 euros i l’abonament per als tres dies de festival costava 170 euros. A primera vista ja van semblar unes xifres fora de lloc. Amb aquell esdeveniment tan inesperat, però, que semblava que baixava del cel, Montmeló tornarà a vibrar amb un altre espectacle de gran categoria. Al costat d’aquells dies de motos i cotxes durant tot l’any, ara hi tenien un afegit molt important. L’economia i les butxaques de la comarca del Baix Vallès tornaran a omplir-se de nou. Els bars faran el seu juliol, i l’organització ja es frega les mans abans de l’arrencada de res. Tothom fa els seus càlculs i torna a aparèixer el conte de la lletera, amb la vaca al mig. Ah!, però el 14 de juny, quan tot semblava ben tancat, ja ens apareix a la premsa la gran notícia que “Montmeló es queda sense el Doctor Music Festival”. Ens parlen, això sí, de la “renúncia obligada” d’Escalarre, i que aquest emplaçament al Circuit no ha estat ben acceptat pel públic. Es veu que quan es va produir la notícia del nou emplaçament van començar a ploure les devolucions d’abonaments. I diuen els organitzadors del festival que “sense una presència nombrosa de públic no seria possible aconseguir aquest somni”. I així és que el festival d’Escalarre, ara traslladat al Baix Vallès, aquell festival musical “de la vaca”, ha estat suspès novament. Però hi ha una part ben diferent d’aquestes suspensions. I és que aquella gent del Pirineu –altra vegada els “nostres soferts pagesos”– no van renunciar pas al seu festival. Ells sí que volien el seu festival. A ells els van robar el seu festival des d’un despatx barceloní. Avui, els Prats d’Escalarre segueixen esperant aquella inversió que se’ls va negar des d’un despatx de l’ACA, i que va arribar amb unes pressions segurament sense aturador. I encara tenien la barra de dir-ne “el festival de la vaca”! Altra vegada el Pirineu queda lluny de la plana i de la terra baixa. Algú va pensar des d’un despatx barceloní, de gent amb corbata, llotja al Club de Polo i primera fila al que algú anomena “Circuit de Montmeló”, que la gent d’Escalarre i de la Guingueta ja en tenien prou amb les pastures de les seves vaques, i que el negoci era propietat exclusiva d’aquells de la terra baixa insaciable. Però ara es deuen trobar, aquella gent tan intel·ligent, que després de fer plegar “aquells pagesos pirinencs”, que només tenen un tractor i una cort de vaques, han hagut de rebaixar les seves pretensions. Perquè tots sabem que és molt dur pensar que aquella gent –els nostres pagesos– encara hi són, i que quan se’ls demana també són on els toca ser. I que han jugat amb ells de manera escandalosa i injusta… Perquè hem de recordar que ells hi són sempre. Si no, pensem en les tractorades de l’1 i el 3 d’octubre, i en els Onze de Setembre, i recordeu les mongetes, i la vedella, i el porc, i les patates que ens apareixen a la taula, com un miracle. Potser algú es deu pensar, amb un criteri fora de mida, que tot això surt de l’aire del cel del Circuit del Baix Vallès, i que tot creix per obra i gràcia del fum de les motos. Doncs, mireu, ara ni Escalarre, ni Circuit, ni res. Ara sí que la lletera del festival algú se l’haurà de menjar amb trufes del Pirineu, i algú s’haurà de beure la mala llet d’algú que es pensava que tot eren faves comptades, i podien fer diners fàcils a cabassos… Això sí, sempre a costa dels pagesos de la Guingueta d’Àneu. I potser també de Gallecs…

Altra vegada el Pirineu queda lluny de la plana i de la terra baixa

Els soferts pagesos