Els temps estan canviant i amb els canvis s’oblida l’ètica. Tot té uns límits, però em sembla que ja no es tenen en compte

En Bob Dylan, als anys 60, va escriure la cançó Els temps estan canviant. Després, als anys 70, la van recollir els que es deien el Grup de Folk. La lletra de la cançó és gairebé profètica, però el que no sabien cap d’ells era la dimensió que els temps canviarien. Per a qui no sàpiga de quina cançó parlo, li recomano que la busqui a internet. Diu coses com ara: “Veniu, pares i assenyats de tot arreu del món. No critiqueu, abans mireu, si porteu una bena als ulls. Els vostres fills i les vostres filles ja parlen diferent [...] perquè els temps estan canviant.” Des que es va escriure la cançó han passat uns 60 anys. Si ens fixem una mica en el procés de la nostra història, deien una veritat molt gran. Al segle XX –i especialment des dels anys 50 i 60– els temps han canviat i continuen canviant a marxes forçades. Es van viure dues guerres, la monarquia d’Alfons XIII (1902), la dictadura de Primo de Rivera (1923), la República (1931), la dictadura franquista (1936) i la monarquia actual de Felip VI en una diguem-ne democràcia. Molta gent del camp va emigrar cap a Barcelona i Madrid; els pobles es van començar a abandonar i no han parat de canviar; ha vingut gent d’arreu i continua venint i els d’aquí marxen cap a altres indrets. Allò que sempre he sentit a dir que el món és un mocador, ara és ben bé veritat. Els canvis són tan accelerats que gairebé avui ha caducat allò d’ahir. És la immediatesa, el desig i la caducitat del desig. Com diu la cançó, “ja es parla diferent”. El vocabulari de la gent jove que barreja anglès amb català o castellà o àrab amb paraules creades de no sé on, els noms dels nous estris i dels nous mitjans s’encomana a tothom. No hi ha diferència d’edats. Jo que soc poc donada als mitjans moderns, quan sento criatures petites que parlen dels seus jocs tecnològics, la veritat és que no sé si m’agrada sentir-ho o no. Però tant si com no m’haig de posar les piles perquè, si no, m’estaré quedant enrere. I no només en temes informàtics, també professionalment els coneixements són molt més amplis. La gent que està en actiu no pot parar de reciclar-se perquè els temps canvien i molt ràpidament. O les formes de diversió i els viatges que es podien fer abans eren més aviat discretes, ara són en gran. Però, és clar, som molts més i les possibilitats, també. No hi ha aturador a crear coses noves. Això és propi dels humans! Crec que tot això afecta directament les nostres criatures, que no tenen temps de madurar a poc a poc. La societat d’ara els fa créixer ràpid. D’una banda els omplim els ulls de fantasia molt sovint adulta i de l’altra, també comparteixen els problemes adults. Els temps estan canviant i amb els canvis s’oblida l’ètica. Tot té uns límits, però em sembla que ja no es tenen en compte. Cal tenir els ulls oberts i canviar si canvia el món! El que passa és que ningú no sap on és el fre –o no vol saber-ho– perquè els temps estan canviant!