Mentre el MNAC no el necessiti, les sales del Museu de Granollers, són millor destí per al retaule de Sant Esteve

Un desig per al 2020: que el retaule gòtic que ens van portar a Granollers el 2019 s’hi pugui quedar. La bona entesa entre els responsables locals i els del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va fer possible el retorn de les taules del retaule de Sant Esteve per ser exposades al Museu de Granollers durant un any. El Museu ha augmentat en interès i en nombre de visitants, hem pogut contemplar a casa la major part de les peces del retaule, perfectament restaurades, i les activitats organitzades han ensenyat moltes coses. Alfred Canal va definir el segle XVI com el Segle d’Or de Granollers. És el període d’esplendor del mercat i de la construcció de la Porxada. Però ja a finals del segle anterior, la ciutat havia donat mostres d’empenta: es construeix una nova església parroquial, segons el gust del moment, i s’encarrega un nou retaule al famós taller barceloní de la família Vergós. Cap al 1484 es pren la decisió i el darrer pagament es fa el 1500. Per situar-nos: som a l’època en què Colom, sense saber-ho, descobreix Amèrica –i de passada el tabac i la patata, entre altres novetats– i en què Leonardo da Vinci prova de fer màquines voladores. Granollers gaudeix d’un magnífic retaule gòtic a la nova església. Però els temps canvien i els gustos artístics, també. En època de predomini del barroc, el retaule de Sant Esteve es desmunta i resta gairebé oblidat. Amb el segle XX arriba un nou moment de puixança de la ciutat. De 1900 a 1930, com explica molt bé l’historiador Jordi Planas, Granollers passa de vila a ciutat –oficialment rep el títol de ciutat el 1922–. Nova època de creixement i d’expansió, de noves indústries i de nous serveis. Granollers es modernitza i necessita construir un nou hospital, que s’inicia el 1914 i que avança lentament per la dificultat del seu finançament. Al mateix temps, la Junta de Museus de Barcelona ha començat una gran tasca de recerca i recuperació d’obres del gòtic català, que ara es torna a valorar. Tant la Junta de Museus com l’Ajuntament de la ciutat coneixien el retaule granollerí abandonat i el seu interès. Entre 1914 i 1917, no sense polèmica, s’acorda la venda del retaule a la Junta de Museus per una quantitat que permetrà culminar l’obra de l’Hospital-asil. Els darrers passos ja els coneixem: el 2019 l’Ajuntament i el Museu aconsegueixen del MNAC el préstec de l’obra per un any, que acaba aviat. Ara seria bo poder convertir el préstec temporal en dipòsit indefinit i completar la cessió amb les poques peces existents que hi falten. Mentre el MNAC no necessiti el retaule per a les seves exposicions, les sales del Museu de Granollers, són millor destí que els dipòsits de reserva del museu nacional. Les obres es guarden als museus per a la seva conservació i estudi, però sobretot per al gaudi de la ciutadania actual i futura. Així ho va entendre el director del MNAC i així es va acordar. Ara es tractaria només –i seria molt– de completar l’acord i de fer-lo indefinit.

Mentre el MNAC no el necessiti, les sales del Museu de Granollers, són millor destí per al retaule de Sant Esteve

Els Vergós a Granollers