Dietari de l'okupa de l'altell

“Escriure perquè m’estimin.” / Imatge: Hanna Höch (1899-1978) Dimecres 12 de juny de 2024NitEl primer titular del Dietari de l’okupa de l’altell, del 2 de febrer de 2018, deia: “Escriure perquè m’estimin.” Així començava el camí en aquesta columna setmanal, fa sis anys i escaig. Us ho deia amb el cor a la mà, sense supèrbia. Cadascú és com és, i a hores d’ara és bo saber què necessites i què no. I jo, necessito sentir-me estimada per viure. Quan vaig llegir per primera vegada aquesta confessió del meu admirat García Márquez, vaig pensar: “És això, comparteixo absolutament aquest sentiment.” Des d’ahir que estic en un núvol. Rebre el premi Nèstor Luján de novel·la històrica és el més important que m’ha passat en l’àmbit de l’escriptura. Va ser un dia absolutament rodó, vaig gaudir moltíssim la roda de premsa amb els mitjans a la llibreria Laie de Barcelona. Poder compartir aquest moment amb els fills i la parella, no té preu. No tornaré a explicar com va anar, perquè ja us ho vaig avançar la setmana passada, era prou important per fer una excepció i trencar la norma de les entregues de set dies.Aquest abril va fer 15 anys que vaig publicar el primer llibre. L’escriptura ha anat esdevenint, quasi sense adonar-me’n, la meva manera de viure i entendre el món. Durant aquest temps, hi ha hagut moments molt dolços i alguns de complicats, com a qualsevol cursa de fons. He treballat molt, procurant aprendre a escriure cada dia una mica millor. Aquest reconeixement és important per a mi, com ho és l’aigua que et donen en un punt d’avituallament. Però, bàsicament, ho és perquè em dona la possibilitat d’arribar a molts més lectors i crec que tots els que escrivim és el que volem. Tot això és fantàstic, tot i que encara ho és més veure que tants companys d’ofici, amics i coneguts, celebren la meva felicitat i se la fan seva. Em sento profundament estimada i aquest és el gran regal.Hi ha dies que haurien de tenir 48 hores i que per sort no les tenen, perquè et moriries de cansament. Matí a l’escola, assajant festival i tancant curs. Migdia, entrevista telefònica amb la Teresa Terrades, responsable de Cultura d’EL 9 NOU del Vallès Oriental. Dino, cargols a la vinagreta que m’ha cuit la mare. Es va tapant, plou a bots i barrals. La pluja s’atura i deixa que la Griselda Escrigas, fotògrafa d’EL 9 NOU, em faci les fotografies per a la notícia del diari. Soc a l’ordinador escrivint el Dietari. No em concentro. Ara un missatge, ara un correu electrònic... Veig fotografies i vídeos de la riera de Vilamajor, per fi hi torna a baixar aigua. Però vull escriure’l, no passa cada setmana que et donin un premi. Sopo i continuo. Ho he aconseguit, Dietari enviat! Dijous 13 de juny de 2024NitAvui tampoc no camino, a les 7 del matí ja estic enviant correus. Surt el sol. Continua baixant aigua a la riera. A la tarda, vaig a la ponència del meu amic Higini Herrero, responsable del Punt d’Informació de Sant Pere de Vilamajor, “La Torre Roja de Vilamajor, passat present i futur”. Ha fet una exposició didàctica i interessantíssima de la història de la torre del campanar del poble, des dels seus orígens fins ara, que és també la història dels vilamajorencs, que ens la sentim tan nostra. Divendres 14 de juny de 2024CapvespreSortim a primera hora a caminar. Esmorzo. Em dutxo. I vaig a la ràdio de Santa Maria de Palautordera perquè em facin una entrevista. Sento a la ràdio del cotxe que parlen del negoci de la resurrecció artificial. Desconeixia aquest negoci macabre, una de les moltes aplicacions perverses que han trobat per a la intel·ligència artificial (IA). Pot tenir aplicacions meravelloses en molts camps, però aprofitar les possibilitats de la IA per reencarnar els morts perquè els seus estimats hi puguin parlar, és una salvatjada. Quedo amb l’Aina, la meva neboda, anem a esmorzar i al mercat de Llinars. A la tarda, festival de final de curs de l’escola, com sempre, una gran celebració per acomiadar el curs i els alumnes que acaben la Primària. Dissabte 15 de juny de 2024TardaAnem a veure un partit d’handbol al pavelló de Sant Antoni; hi juguen els nostres fills. Passo la tarda a l’ordinador preparant les presentacions de la setmana vinent. Diumenge 16 de juny de 2024TardaAl matí, aprofitem per fer una passejada pel camí fluvial i anem a veure la riera. Fa goig veure com després de tant temps baixa aigua. Tarda, treballant a l’ordinador.