Els focs de l’estiu s’apaguen a l’hivern i això hauria d’haver estat prioritari de fa molts i molts hiverns

Dos hiverns massa secs i una onada de calor excepcional auguren un estiu de grans incendis forestals. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, n’ha alertat en la presentació del dispositiu del seu departament contra els focs. Es tractarà d’“una de les campanyes forestals més difícils i llargues dels darrers anys”, en paraules d’Elena. El cos de Bombers s’ha reforçat amb unes 500 persones més, un suport que se suma als 5.000 agents de diferents cossos en actiu, 1.200 vehicles terrestres, 24 helicòpters, 16 drons, 10 avions i 2 hidroavions.

El conseller també va fer una crida: “Sense la corresponsabilitat ciutadana no ens en sortirem.” I òbviament que té raó i que és la seva obligació tocar la fibra perquè darrere de 9 de cada 10 focs hi ha l’activitat humana. Però amb el record ben present dels grans incendis que van cremar a la comarca als anys 90, caldria fer veure a la Generalitat –i en menor mesura als ajuntaments– que els focs de l’estiu s’apaguen a l’hivern i que això hauria d’haver estat prioritari de fa molts i molts hiverns. L’avís d’emergència climàtica no ve de fa dos dies. Des dels anys 60 fins ara, la superfície forestal a Catalunya ha passat del 35% al 60%. Més de la meitat del país el cobreixen boscos. Està més que reflexionat que hi té a veure el despoblament rural, que les finques que deixa la pagesia les ocupa la vegetació. No es pot lluitar contra elements com les calorades o els vents, però és decebedor que no s’actuï per controlar una massa forestal que és la pólvora necessària per a la destrucció de milers i milers d’hectàrees.

Al Vallès Oriental i arreu del país, la majoria de boscos són de propietat privada, però la seva conservació ens interessa a tothom, per la qual cosa cal un abordatge amb criteri circular i sostenible. Sense anar gaire lluny, en la producció d’energia, per exemple. Si el rebut de la llum s’apuja pel preu del gas, el tipus de generació més cara que encomana el seu preu a la resta (solar, eòlica, hidroelèctrica, nuclear…), què passaria si s’apostés de debò per la biomassa com a font estratègica d’energia del país? Doncs que segurament gaudiríem de boscos més nets, que es crearien llocs de treball i que bombers i ciutadans no patirien cada vegada que s’acosta Sant Joan.