Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

‘Emocions-xoc’ i ‘emocions-sentiment’

Ara mateix, les emocions estan tan sobrevalorades que fan oblidar la part racional de l’ésser

Michel Lacroix a El culte a l’emoció (La campana, 2005) parla d’emoció-xoc i emoció-sentiment. Encertada classificació per al nostre món. Avui se cerquen les emocions-xoc, emocions que commouen instantàniament, esclaten en una mena de guspireig intens però efímer. Plaers extrems, gairebé al límit d’allò suportable! Qui experimenta emocions-xoc en cerca de noves, però necessita pujar d’intensitat i que siguin més i més freqüents, actuen com una droga i cal-ne augmentar la dosi per aconseguir el mateix efecte. Altra cosa és l’emoció-sentiment, que és la que caldria conrear. És la que permet un gaudi i una expansió suau, una efusió deliciosa. Qui l’experimenta té temps de percebre-la pausadament i nota com es transforma en un sentiment.

Educar les emocions és clau, igual que ensenyar a pensar, perquè una educació integral ha de contemplar totes les possibles facetes de l’ésser humà, sobretot aquelles que poden fer aflorar la bondat. Les emocions poden ser un bon aliat. Però ara mateix estan tan sobrevalorades que fan oblidar la part racional de l’ésser. Avui dia les emocions surten a raig de l’individu, sense convertir-les en sentiments, sense saber quin sentiment han provocat, sense passar-les pel control de la raó. Només cal analitzar alguns programes d’entreteniment o llegir alguns tuits per saber que ens governen les emocions i sovint són les del pis més baix o aquelles que ens poden batzegar més fort. Això afecta l’educació sentimental d’infants i adolescents i ho fa de manera imprevisible.

Si privem d’emocions l’ésser humà el privem de natura, peò si només ret culte a l’emoció, se’l priva de raó, se’l fa individualista i amb un ego sobredimensionat. Som Homo sapiens i sentiens. Només les emocions-sentiment ens permeten la relació serena amb els altres subjectes, amb els objectes o les coses del món exterior i també amb nosaltres mateixos. Emocionar-se i sentir per pensar, pensar per emocionar-se i sentir i no per quedar xocat, ni per engrandir-nos davant dels altres, o en contra seu. Les formes de comunicació d’avui afavoreixen les emocions-xoc, se cerca l’impacte i qui publica coses nocives vol colpir. L’individu se sent més viu lesionant i burxant, però així es mostra incapaç d’asserenar la bèstia que porta dins abans d’escriure o de fer-ho cercant generar un pensament meditat i una emoció-sentiment.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.